Telefonia mòbil
sistema de comunicació sense fils / From Wikipedia, the free encyclopedia
La telefonia mòbil és un sistema de comunicació sense fils a través de dispositius desplaçables més enllà d'un entorn local (edifici) que permet l'accés a serveis de telefonia i telemàtica (missatgeria, internet, etc.) universals. El mitjà de transmissió és l'aire, ja que el missatge o conversa es transmet per ones electromagnètiques després d'haver accedit a la xarxa de telecomunicacions homònima (xarxa de telefonia mòbil). L'aparell més prototípic per a aquest tipus de comunicació és el telèfon mòbil, que és un dispositiu electrònic sense fils dissenyat per als diversos serveis que ofereixen aquest tipus de xarxes. En la major part d'Amèrica Llatina el telèfon mòbil s'anomena també telèfon cel·lular, per tal com el servei és configurat mitjançant una xarxa de cel·les, on cada antena repetidora de senyal abasta la cobertura d'una zona concreta anomenada cel·la. La telefonia mòbil, com a xarxa de telecomunicacions, bàsicament està formada per dos grans subsistemes: d'una banda la xarxa mateix de telefonia pública, i de l'altra, la interfície aèria, és a dir, el subsistema d'estructura de cel·les i d'interconnexió sense fils entre cada telèfon mòbil i la corresponent estació base. Les primeres generacions de telefonia mòbil no permetien gaires funcionalitats telemàtiques, tan sols comunicació de veu, servei de SMS i de dades de força baixa velocitat (pel cap alt, els 96 Kb/s) a causa de l'estat de desenvolupament tecnològic dels terminals mòbils i dels altres components de xarxa. Avui dia, amb les noves generacions de telefonia mòbil, atès l'estat dels avenços tecnològics actuals, disposem de terminals de telèfons que no tan sols són veritables micro-ordinadors, per tal com poden assolir les mateixa potencialitat i funcions que qualsevol ordinador connectat a Internet, sinó que a través seu faciliten la connexió a les xarxes telemàtiques (Internet) a qualsevol ordinador convencional dotat de sistema de comunicació Wifi.