![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Head-mounted_display_and_wired_gloves%252C_Ames_Research_Center.jpg/640px-Head-mounted_display_and_wired_gloves%252C_Ames_Research_Center.jpg&w=640&q=50)
Tecnologia hàptica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La tecnologia hàptica, també coneguda com comunicació cinestèsica o 3D touch,[1][2][3] fa referència a qualsevol tecnologia que pugui crear una experiència de tacte aplicant forces, vibracions o moviments a l'usuari.[4] Aquestes tecnologies es poden emprar per crear objectes virtuals en una simulació per ordinador, per controlar objectes virtuals i per millorar el control remot de màquines i dispositius (telerobòtica). Els dispositius hàptics poden incorporar sensors tàctils que mesuren les forces exercides per l'usuari a la interfície. La paraula hàptic, prové del grec ἁπτικός (haptikos), significa "tàctil, relacionat amb el sentit del tacte". Els dispositius hàptics simples són habituals en forma de controladors de joc, palanques de control i volants de direcció.
![]() |
No s'ha de confondre amb Tecnologia tàctil. |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Head-mounted_display_and_wired_gloves%2C_Ames_Research_Center.jpg/320px-Head-mounted_display_and_wired_gloves%2C_Ames_Research_Center.jpg)
La tecnologia hàptica facilita la investigació de com funciona el sentit del tacte humà permetent la creació d'objectes virtuals hàptics controlats. La majoria dels investigadors distingeixen tres sistemes sensorials relacionats amb el sentit del tacte en humans: cutani, cinestèsic i hàptic.[5][6][7] Totes les percepcions intervingudes per la sensibilitat cutània i cinestèsica s'anomenen percepció tàctil. El sentit del tacte es pot classificar com a passiu i actiu,[8] i el terme "hàptic" sovint s'associa amb el tacte actiu per comunicar o reconèixer objectes.[9]