Teatre sud de la Guerra de la Revolució Americana
Conflictes militars al sud dels Estats Units durant la Revolució Americana / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Teatre sud de la Guerra de la Revolució Americana va ser el teatre central de les operacions militars de la segona meitat de la guerra de la Revolució Americana (1778-1781). Compren enfrontaments principalment a Virgínia, Geòrgia i Carolina del Sud. Les tàctiques consistien tant en batalles estratègiques com en guerra de guerrilles.
Guerra d'Independència dels Estats Units | |||
---|---|---|---|
La batalla de Cowpens. Pintat per William Ranney, 1845 | |||
Data | 1775-1782 | ||
Lloc | Virgínia, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Geòrgia, Florida Oriental i Florida Occidental | ||
Resultat | Victòria decisiva estatunidenca, espanyola i francesa. Rendició de l'exèrcit britànic a Yorktown | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
|
Durant els primers tres anys del conflicte, 1775-1778, els més grans encontres militars entre l'Exèrcit Continental i l'exèrcit britànic van tenir lloc a les Colònies Centrals i Nova Anglaterra, al voltant de les ciutats de Boston, Nova York i Filadèlfia. Després del fracàs de la campanya de Saratoga, l'exèrcit britànic va abandonar en gran manera les operacions al nord i va continuar la pau mitjançant la subjugació les colònies meridionals.[1] Abans de 1778, aquestes colònies estaven dominades en gran part per governs controlats pels patriotes i milícies, tot i que també hi havia una presència de l'Exèrcit Continental que va tenir un paper en la defensa de Charleston el 1776, la supressió de milícies lleialistes, i els intents per allunyar els britànics de la fortament lleialista Florida Oriental.
- Mapa de la Florida Oriental britànica, 1767
- Detall d'un mapa del 1770 que mostra l'est de Virgínia i molts dels llocs on es va produir conflicte el 1775. El mapa està orientat amb el nord cap a la part inferior i el sud fins a la part superior
- Les tropes espanyoles a Pensacola, 1781.
Els britànics comencen a implementar la seva «Estratègia del Sud» a finals de 1778, a Geòrgia. Inicialment va obtenir èxit amb la captura de Savannah (Geòrgia), que va ser seguida el 1780 per operacions a Carolina del Sud que van incloure la derrota de les forces continentals a Charleston i Camden. Al mateix temps, França (el 1778) i Espanya (el 1779) van declarar la guerra a la Gran Bretanya en suport dels Estats Units d'Amèrica. Espanya va capturar tota la Florida Occidental britànica, culminant amb el setge de Pensacola el 1781. França inicialment va oferir només suport naval durant els primers anys després de la seva declaració de guerra, però el 1781 va enviar un gran nombre de soldats a unir-se a l'exèrcit del general George Washington i van marxar cap a Virgínia des de Nova York.
El general Nathanael Greene, qui es va fer càrrec com a comandant de l'Exèrcit Continental després de la batalla Camden, es va dedicar a una estratègia d'evitació i d'apropament contra els britànics. Les dues forces van lluitar una sèrie de batalles, la majoria de les quals van ser tàctiques, tot i que van ser victòries pírriques per a l'exèrcit britànic. L'elevat cost de víctimes va fer que estratègicament els britànics es debilitessin, mentre que l'Exèrcit Continental es va mantenir en gran manera intacte per continuar lluitant. Això ho va exemplificar millor la batalla de Guilford Court House. Diverses victòries estatunidenques, com la batalla del molí de Ramseur, la batalla de Cowpens i la batalla de Kings Mountain, també van servir per afeblir la força militar britànica.
L'enfrontament culminant, el setge de Yorktown, va acabar amb la rendició del general britànic Lord Cornwallis el 19 d'octubre de 1781. Va ser essencialment l'última gran batalla de la Guerra Revolucionària.[2][3] Poc després, van començar les negociacions entre els Estats Units i la Gran Bretanya, donant com a resultat el tractat de París de 1783.