Targeta de crèdit
targeta de pagament emesa als usuaris com a sistema de pagament / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una targeta de crèdit o carta de crèdit és una targeta de plàstic amb una banda magnètica, sovint acompanyada d'un microxip, i un número sobre imprès que serveix per fer pagaments en els establiments que accepten el servei, sense haver d'utilitzar diners en efectiu i fins a un límit determinat establert pel Banc emissor de la targeta. Per la seva capacitat de realitzar pagaments, també se les anomena diners plàstics o diners de plàstic.[1]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Cada usuari té un límit mensual de crèdit; és a dir, pot gastar una quantitat determinada de diners, depenent de la seva situació econòmica. Un cop al mes, la quantitat gastada es carrega al compte bancari associat a la targeta. Els usuaris tenen l'opció de no pagar la totalitat de la despesa. Aquesta opció comporta una càrrega d'interessos. Sempre, però, se n'ha de fer un pagament mínim, que sol ser d'un 10% del límit de crèdit.
L'avantatge més gran és la flexibilitat que li dona a l'usuari, qui pot pagar els seus saldos totalment cada mes o pot pagar-ne una part. La targeta estableix el pagament mínim i determina els càrrecs de finançament per al saldo pendent. Les targetes de crèdit també es poden usar als caixers automàtics o en un banc per servir-se d'un avanç d'efectiu encara que, a diferència de les targetes de dèbit, es cobra un interès.
Un pagament amb targeta de crèdit és un pagament amb diners M1 (diners crediticis) que, com tot agregat monetari diferent de M0, no són creats pels bancs centrals sinó pels bancs privats en donar crèdits. Per tant, el fet de fer efectiu un cobrament amb targeta de crèdit depèn de la solvència de l'entitat emissora de la targeta.