Taïno
llengua arauac; la principal llengua del Carib al moment dels primers contactes amb els castellans / From Wikipedia, the free encyclopedia
El taïno[1] va ser una llengua indígena de la família arawak que es va parlar a les Antilles per l'època de la Conquesta espanyola i que actualment es troba extinta. El taïno era la llengua principal a les Antilles a l'arribada dels europeus, es parlava a totes les Grans Antilles, a les Bahames, els cayos de Florida i diverses petites illes de l'arc oriental del mar Carib.
Tipus | llengua natural, llengua morta i llengua extinta |
---|---|
Ús | |
Autòcton de | Puerto Rico |
Estat | Bahames, República Dominicana, illes Turks i Caicos i Estats Units d'Amèrica |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak llengües ta-arawak | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | cap valor |
Codis | |
ISO 639-3 | tnq |
Glottolog | tain1254 |
Ethnologue | tnq |
IETF | tnq |
Els taïnos, parlants de la llengua homònima, van avançar des de l'orient de Veneçuela cap al nord-oest seguint la cadena insular del Carib, desplaçant o reduint als pobladors anteriors com els guanahatabeys a l'occident de Cuba i els ciguayo i macorix a Hispaniola. Per l'època del contacte amb els espanyols, els taínos orientals estaven en conflicte amb els caribs.
A finals del segle XV, el taïno havia desplaçat les llengües anteriors, excepte a l'oest de Cuba i bosses a la Hispaniola. Com que la cultura taïno va disminuir durant la colonització espanyola, la llengua va ser substituïda pel castellà i altres idiomes europeus, com l'anglès i el francès. Es creu que es va extingir als 100 anys del contacte[2] però possiblement es va continuar parlant en bosses aïllades al Carib fins a finals del segle xix.[3]