Türkan Şoray

Türkan Şoray
	;
Nom original	(tr) Türkân Şoray
Biografia
Naixement	28 juny 1945 (79 anys); Eyüp (Turquia)
Activitat
Ocupació	directora de cinema, guionista, actriu, actriu de cinema, cantant
Activitat	1960 -
Família
Germans	Nazan Şoray
Premis
	(1996) Taronja d'Or a la trajectòria; (1964, 1968, 1987, 1994) Golden Orange Best Actress Award (en) ; Artista de l'Estat; Taronja d'Or a la trajectòria ;

Türkân Şoray (28 de juny de 1945) és una actriu, cantant, guionista i directora de cinema turca. Türkân Şoray ha protagonitzat el major nombre de pel·lícules com a actriu en tota la història, ja que apareix acreditada en 222 pel·lícules.^[1]^[2] És considerada una de les quatre actrius més importants del cinema turc, i és la icona de l'edat d'or en la cinematografia turca.^[3]^[4]

Dades ràpides Nom original, Biografia ...

Tanca

Biografia

Türkân Şoray va néixer a Eyüp, Istanbul, Turquia, i va ser la primogènita en una família de funcionaris del govern. Té també dues germanes. El seu pare, Halit Şoray, va morir jove. Amb el suport de la seva mare, Meliha Şoray (1927-1984), Türkân va decidir ingressar al món de l'actuació i va protagonitzar la seva primera pel·lícula en la dècada de 1960.^[5]

Türkân ha tingut dues relacions públiques en el transcurs de la seva carrera. Va tenir una relació intermitent amb Rüçhan Adlı (1923-1995), ex vicepresident del club de futbol Galatasaray, del qual finalment es va separar, després que contínuament li instés que se separés de la seva esposa però no accedís, però va romandre al seu costat a l'hospital, i va passar els seus últims dies amb ell quan es trobava al seu llit de mort en 1995. Türkân es va casar amb l'actor de teatre Cihan Ünal en 1983, i va tenir una filla amb ell abans de divorciar-se el 1987.^[6] El 2017, va ser operada d'un tumor a l'Hospital d'Acıbadem Fulya, l'operació del qual va sortir amb èxit.^[7]

Carrera

Debut

Va fer el seu debut al cinema en 1960 amb 15 anys amb la pel·lícula Aşk Rüzgârı (El vent de l'amor). Després de l'èxit de la pel·lícula, Türkân va començar a ser aconsellada pel guionista, director de cinema i productor de cinema turc Türker İnanoğlu. Més tard va ser el propi İnanoğlu, qui en el mateix any, acomiadaria a l'amiga pròxima de Türkân, Emel Yildiz, per donar-li al seu nou prodigi el paper principal en la pròxima pel·lícula de l'estudi, Köyde Bir Kız Sevdim (Enamorar-se d'una noia al poble).^[8]

Primera etapa

Durant els següents cinc anys, Şoray va aparèixer en més de seixanta pel·lícules. Després del seu triomf en 1965, va ser nomenada com una de les quatre actrius principals de Turquia. Durant la resta de la dècada de 1960 va protagonitzar unes altres 48 pel·lícules, convertint-la en una de les artistes femenines més reeixides de Turquia en la història del cinema turc, i havia actuat en més de 100 pel·lícules en deu anys. Aquest èxit seria relativament de curta durada, ja que el mercat cinematogràfic va canviar durant els anys setanta i vuitanta.

Segona etapa

En anys posteriors, l'actriu va continuar treballant amb directors de renom. Un d'ells va ser Atıf Yılmaz, amb qui treballaria tant en comèdia com en drama. En la dècada de 1970 també va actuar en pel·lícules amb un tema més realista. També va dirigir quatre pel·lícules en aquests anys. Les seves pel·lícules més aplaudides en la dècada de 1970 van ser Selvi Boylum Al Yazmalım, Hazal, Sultan, Dönüş i Baraj. En aquestes pel·lícules, l'acompanyava en la seva majoria el famós actor turc Kadir İnanır.^[9]

Premis

Türkân Şoray va guanyar el seu primer premi de molts quan va rebre el premi a la millor actriu en el Festival Internacional de Cinema d'Antalya per la pel·lícula Acı Hayat (Vida amarga).

A la fi de la dècada de 1960, va ser nomenada una de les quatre actrius més importants del cinema turc. Va ser molt aplaudida per les seves eleccions en cinema i la seva capacitat per a actuar en una àmplia varietat de papers. Va protagonitzar Vesikalı Yarim (La meva llicència d'amor) per la qual va rebre el Premi a la Millor Actriu per segona vegada al Festival de Cinema d'Antalya.

En la dècada de 1980, va començar a retratar dones amb problemes d'identitat femenina; Mini, Rumuz Goncagül, En Kadın (Deu Dones), entre altres. Va obtenir el seu tercer Premi a la Millor Actriu del Festival de Cinema d'Antalya de 1987 amb la pel·lícula Hayallerim, Aşkım ve Sen (Els meus somnis, el meu amor i vostè), en el qual retrata a tres dones diferents, cadascuna de les quals és una faceta de Türkân Şoray. També és membre de l’Eurasian Academy des de 2016.^[10]^[11]

Una selecció no exhaustiva dels seus premis són: