From Wikipedia, the free encyclopedia
Sòpater d'Apamea (grec antic: Σώπατρος, llatí: Sopater) fou un sofista grec que va estar per un temps al capdavant de l'escola neoplatònica de Plotí. Fou deixeble de Iàmblic, a la mort del qual (abans del 320) va anar a Constantinoble, on va gaudir del favor i de l'amistat personal de Constantí I el Gran, que més tard el va fer matar per justificar la seva sinceritat en la conversió al cristianisme (abans del 337). Segons Eunapi, que explica amb detall la qüestió, un dia que van bufar vents contraris i retenien unes naus que transportaven un blat molt esperat a Constantinoble, Sòpater va ser acusat de màgia pels cristians, i l'emperador per evitar una sublevació, el va fer matar.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 242 (Gregorià) |
Mort | 325 (Gregorià) (82/83 anys) |
Causa de mort | decapitació |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof |
Període | Imperi Romà |
Professors | Iàmblic de Calcis |
Descrit per la font | Edició del 1870 del Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology Realenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft Realni slovar klassitxeskikh drevnostei po Liubkeru |
L'enciclopèdia Suides només li atribueix dues obres:
Altres obres sobre temes gramaticals i d'informació diversa, que corresponen a un Sòpater són generalment atribuïdes a Sòpater d'Apamea el Jove.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.