espècie d'ocell From Wikipedia, the free encyclopedia
El tallarol de casquet,[1] tallarol de cap negre, retoret[2] (al País Valencià), capellana[3] o carbonera[4] (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Sylvia atricapilla  | |
|---|---|
 Mascle adult | |
| Enregistrament | |
Cant | |
| Dades | |
| Pes | 2,19 g 18,1 g |
| Envergadura | 23 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716901 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sylviidae |
| Gènere | Sylvia |
| Espècie | Sylvia atricapilla Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
Rep també el nom de figuerol[7] i a les Balears, per al mascle: busqueret de cap negre, (busqueret), capnegre, busqueret foraster, busqueret de capell o nyecra; per a la femella capvermell o cap-roig.[8]
Mesura de 14 a 15 cm de llargària total,[9] amb una envergadura de 23 centímetres[10] i un pes de 20 grams.[10] El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre,[10][9] formant el casquet que justifica el nom vulgar de l'espècie i també el seu nom científic (atricapilla vol dir ‘cabell negre' en llatí). Les femelles tenen el casquet marró ocraci, i els joves una mica més pàl·lid.[9] El dors és de color cendrós fosc, i la cara ventral (incloent-hi el coll i la cara ventral de la cua) és de color gris més clar. L'iris és negre i el bec i les potes són grisos.
Viu a Europa i a l'Àfrica del Nord. Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca els racons més humits i ombrívols. De fet, només defuig les zones extraordinàriament seques, com la Depressió Central i les zones més desforestades del sud de Catalunya.[11] Sovint volen per parelles. A Catalunya és sedentària, excepte a les zones més fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les àrees més temperades dels Països Catalans. A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentació normal, a base d'insectes, pels fruits i les baies. Entre arbusts, la femella fa un niu no gaire sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran només 10 dies al niu.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
