Sylvestre François Lacroix

Sylvestre François Lacroix (1765-1843), fou un matemàtic francès conegut pels seus llibres de text.

Sylvestre-François Lacroix

Dibuix d'un medalló de David d'Angers (1841)
Biografia
Naixement	28 abril 1765 París
Mort	24 maig 1843 (78 anys) París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse[1] 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E
134è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1832 – 31 desembre 1832 ← André Marie Constant Duméril – Étienne Geoffroy Saint-Hilaire →
Dades personals
Formació	College des Quatre Nations
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	Matemàtiques
Organització	École polytechnique Universitat de la Sorbona Collège de France
Membre de	Societat Filomàtica de París Acadèmia Francesa de les Ciències
Influències	Gaspard Monge Nicolas de Condorcet

Vida

Traité élémentaire de trigonométrie rectiligne et sphérique, et d'application de l'algèbre à la géométrie, 1813

Malgrat que era de família pobre, sembla que va estudiar al Collège des Quatre Nations (conegut popularment com a Collège Mazarin).^[2] El 1780 assisteix a unes classes gratuïtes de Gaspard Monge, que s'adona del seu potencial i serà el seu valedor. Gràcies a ell obté un lloc de professor de matemàtiques a l'Escola de Guardiamarines de Rochefort.^[3][4]

El 1786, retornat a París, és professor per breu temps al Lycée on coneix Condorcet qui el proposa com a professor de l'Escola Militar de París, càrrec que ocupa fins a la seva clausura el 1788.^[5] En trobar-se sense feina, se'n va a Besançon per exercir de professor a la Reial Escola d'Artilleria.^[6]

La caiguda en desgràcia de Laplace el 1793, li permet substituir-lo com examinador dels aspirants i alumnes de l'Escola d'Artilleria i, per tant, tornar a París.^[7] Gran admirador de Condorcet, no triga a involucrar-se en els projectes d'ensenyament públic i, el 1794, és nomenat cap de l'oficina d'organització de les escoles públiques.^[8]

El 1799, la seva carrera experimenta un progrés notable: no solament és nomenat professor de l'École Polytechnique, sinó que també és admès com a membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.^[9] El 1806 és nomenat catedràtic de càlcul integral i diferencial de la universitat de la Sorbona, on arribarà s ser degà de la facultat de ciències.^[10] El 1815 és nomenat professor del Collège de France. Però a partir de 1816, amb la Restauració, començarà a perdre influència; el 1821 deixa el lloc de degà i, uns anys més tard, la càtedra. Només conservarà fins a la seva mort el càrrec del Collège de France.

Obra

Lacroix no va ser solament un professor compromès amb la seva feina; a més, va ser el prototip de l'autor modern de grans llibres de text: a partir de 1795 va començar una tasca de compilació de tots els coneixements matemàtics per poder-los presentar ordenadament als alumnes.^[11]

Entre les seves obres originals cal ressenyar:

• Essay de géométrie sur les plans et les surfaces (Paris, 1795)
• Traité élémentaire d'arithmétique (Paris, 1797)
• Traité élémentaire de trigonométrie rectiligne et sphérique et d'application de l'algébre à la géométrie (Paris, 1798)
• Élémens de géométrie (Paris, 1799)
• Complément des élémens d'algèbre (Paris, 1800)
• Traité du calcul différentiel et du calcu intégral, 2 vols. (Paris, 1797–1798)
• Traité des différences et des séries (Paris, 1800)
• Traité élémentaire du calcul différentiel et du calcul intégral (Paris, 1802)
• Essair sur l'enseignement en général, et sur celui des mathématiques en particulier, ou manière d'étudier et d'enseigner les matheématiques (Paris, 1805)
• Introduction à la géographie mathématique et physique (Paris, 1811)
• Traité élémentaire du calcul des probabilités (Paris, 1816)
• Introduction à la connaissance de la sphère (Paris, 1828).

També va reeditar, revisar i/o contribuir obres d'altres autors com Clairaut, Laplace, Montucla, ...

Referències

1. La seva tomba va ser abandonada el 1933 i les seves despulles van ser traslladades a l'ossari del Cementiri del Père-Lachaise el 1962.
2. Schubring, pàgina 372.
3. Lamandé, pàgina 49.
4. Ehrhardt, pàgina 12.
5. Lamandé, pàgines 49-50.
6. Schubring, pàgina 373.
7. Sooyoung, pàgina 101.
8. Lamandé, pàgina 51.
9. Schubring, pàgina 373. Sooyoung, pàgina 101.
10. Lamandé, pàgina 54.
11. Schubring, pàgines 373-374.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
• Ehrhardt, Caroline «L'identité sociale d'un mathématicien et enseignant: Sylvestre-François Lacroix» (en (francès)). Histoire de l'éducation, Num. 123, 2009, pàg. 5-43. DOI: 10.4000/histoire-education.2024.
• Lamandé, Pierre «La conception des nombres en France autour de 1800: l'œuvre didactique de Sylvestre François Lacroix» (en (francès)). Revue d'Histoire des Mathèmatiques, Vol. 10, Num. 1, 2004, pàg. 45-106. ISSN: 1777-568X.
• Schubring, Gert. Conflicts Between Generalization, Rigor, and Intuition (en (anglès)). Springer, 2005. ISBN 978-0387-22836-5.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sylvestre François Lacroix» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Itard, Jean. «Lacroix, Sylvestre François». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 gener 2016].