Subsidència (atmosfera)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Subsidència és el desplaçament de l'aire cap al sòl dins l'atmosfera. En l'atmosfera terrestre és causada normalment per les baixes temperatures: quan l'aire es refreda passa a ser més dens i es desplaça cap al sòl, just quan l'aire passa a ser menys dens es desplaça cap amunt.
Per a altres significats, vegeu «subsidència». |
Es pot tractar d'un lent enfonsament d'una massa d'aire sobre una regió extensa anticiclònica o un descens ràpid d'una gota freda en un núvol convectiu. La subsidència està generalment acompanyada d'una divergència horitzontal de l'aire en les capes inferiors.[1] L'aire en subsidència es comprimeix i es reescalfa i la seva estabilitat inicial ordinàriament augmenta. El fenomen invers és l'ascendència.
La subsidència generalment causa alta pressió atmosfèrica a mesura que més aire es desplaça en el mateix espai: Les zones d'altes pressions polars estan gairebé en subsidència constant, com en les latituds anomenades “del cavall” (en anglès:horse latitudes), i aquestes àrees de subsidència són la font de gran part del vents dominants del món. La subsidència també causa molts fenòmens meteorològics a petita escala, com la boira del matí. Una forma extrema de subsidència és la ràfega descendent (downburst), el qual pot produir un dany similar al d'un tornado. Una forma més suau de subsidència s'anomena ràfega vertical (downdraft).