Estèrnids
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de la família dels làrids que es distribueixen per tot el món i que normalment es troben prop del mar, dels rius o dels aiguamolls. En català s'anomenen de vegades orenetes de mar per la seua semblança morfològica amb aquests passeriformes. Es classifiquen com un subgrup de la família Laridae, que inclou gavines i bec de tisora, i consta d'onze gèneres. Són ocells esvelts i de constitució lleugera, amb cues llargues i bifurcades, ales estretes, becs llargs i potes relativament curtes. La majoria de les espècies són de color gris pàl·lid a dalt i blanc a sota, amb un casquet negre que contrasta el cap, però els fumarells, el xatrac inca i alguns anous tenen plomatge fosc almenys durant una part de l'any. Els individus d'ambdós sexes són idèntics en aparença, però els ocells joves es poden distingir fàcilment dels adults.
Sterninae | |
---|---|
Xatrac becllarg | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Charadriiformes |
Família | Laridae |
Subfamília | Sterninae |
Gèneres | |
Són ocells de llarga vida i estan relativament lliures de depredadors i paràsits naturals; la majoria d'espècies estan disminuint en nombre a causa directa o indirecta de les activitats humanes, per la pèrdua d'hàbitat, la contaminació, les pertorbacions i la depredació per part de mamífers introduïts. El xatrac de la Xina es troba en una situació crítica i tres espècies més estan en perill d'extinció. Els acords internacionals proporcionen una mesura de protecció, però els adults i els ous d'algunes espècies encara s'utilitzen per a l'alimentació als tròpics. Els ous de dues espècies es mengen a les Índies Occidentals perquè es creu que tenen propietats afrodisíaques.