![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Luftaufnahmen_Nordseekueste_2012-05-by-RaBoe-444.jpg/640px-Luftaufnahmen_Nordseekueste_2012-05-by-RaBoe-444.jpg&w=640&q=50)
Stör
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Stör també anomenat Sturia o Store[1] és l'afluent més llarg de l'Elba de l'estat Slesvig-Holstein.[2] Té una llargada 87 km i una conca de 1781 km². Neix al nucli de Willingrade al municipi de Gross Kummerfeld al districte de Segeberg a de Slesvig-Holstein (Alemanya) i que desemboca a l'Elba a la frontera entre Glückstadt i Wewelsfleth al districte de Steinburg. El seu curs inferior és sotmès a la marea sobre 32 km fins a Kellinghusen.
Tipus | Riu ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Cota inicial | 34 m ![]() | |||
Entitat territorial administrativa | Slesvig-Holstein (Alemanya) ![]() | |||
Localització | Neumünster ![]() | |||
Final | ||||
Cota final | −1 m ![]() | |||
Entitat territorial administrativa | Ludwigslust-Parchim (Alemanya) ![]() | |||
Localització | Elba ![]() | |||
| ||||
Afluent | ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Elba ![]() | |||
Dades i xifres | ||||
Mida | 87 (![]() | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 1.160 km² ![]() | |||
Mesures i indicadors | ||||
Cabal | 21,7 m³/s ![]() | |||
Després de la font, una primera presa a Willingrade, prop de la font, engega un molí de paper. De l'Elba fins d'Itzehoe és navegable per a embarcacions comercials i més amunt també per a la navegació esportiva fins a Rensing i amb canoa fins a Willenscharen.[3] El seu paper pel transport fluvial tanmateix va molt minvar els darreres decennis. A la seva desembocadura es va construir el 1975 una resclosa antimarejada que protegeix el maresme de les marejades. La major part del maresme va ser polderitzat i es troba sota el nivell mitja del mar.
El riu va tenir un paper important en el naixement de la ciutat d'Itzehoe, al qual un burg va crear-se a l'edat mitjana al mig d'un meandre que va tallar-se per tal de crear una illa artificial per la defensa del castell. Per la pol·lució i l'ensorrament, als anys 1970 el braç que travessava la ciutat va canviar-se en una claveguera oberta fètida i va decidir-se de terraplenar-lo. Amb el temps — i la reducció de la pol·lució — la població va adonar-se que la petita ciutat sense el seu riu va perdre molt del seu encant. Des del 2010 una associació lluita per la reobertura del braç interior, que de fet és el seu curs històric fins a la tallada medieval.[4][5]
Des de l'inici del segle xx va començar a rectificar el riu amunt de Kellinghusen. El 2003, al marc de la directiva europea de l'aigua es va començar l'obra de renaturalització del riu i dels seus afluents. Moltes rescloses van ser reemplaçats per a passos de peix i petits meandres van ser reoberts.[3]