Sopa de niu d'oreneta

La sopa de niu d'oreneta és una antiga especialitat de les cuines cantonesa (xinesa), vietnamita i d'Indonèsia. Tradicionalment aquesta sopa estava feta realment amb els nius per algunes espècies d'ocell de la família dels apòdids, molt semblants a l'oreneta, però no per aquestes. Aquests ocells construeixen els seus nius segregant un Mucositat que es considera una menja de luxe i molt apreciada al sud-est asiàtic. Actualment però el niu es fa industrialment o bé de manera casolana, a partir de productes semblants al pa o amb els mateixos llardons cruixents que als Països Catalans es troben a les xurreries junt amb les patates xips.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Sopa de niu d'oreneta

Un bol de sopa de niu d'oreneta
Característiques
Altres noms	Sopa yàn wō
On es menja	Xina, Vietnam, Indonèsia
Gastronomia	cuina xinesa
Detalls
Tipus	sopa
Mètode de preparació	Cocció en aigua bullent
Ingredients principals	moc d'ocell, modernament substituït per llardons (per simular el niu), aigua

Aquest plat originàriament només era menjat per reis i emperadors. El seu consum es va posar especialment de moda al darrer terç del segle x, a l'època de la dinastia Song, i una altra vegada entre els segles xiv i xvii, amb la dinastia Ming. Els xinesos van anar important els nius d'altres països al llarg dels segles, cosa que va contribuir, per contacte, a exportar el plat.

Cap a finals del segle xx, amb la proliferació de restaurants de "fast food" xinesos i asiàtics arreu del món, es van donar a conèixer diferents sopes amb aquest nom, però que no estan fetes amb cap niu de cap ocell.

Altres plats amb nius "d'oreneta"

Un niu d'ocell com els tradicionalment usats en la sopa de niu d'oreneta

Els nius d'algunes espècies i subespècies d'apòlids són un ingredient de prestigi a la cuina asiàtica. El niu no es menja tal qual sinó prèviament condicionat i preparat: primer s'extreuen les plomes, excrements i altres impuresses que hi pugui haver i després es cou en aigua bullent durant almenys tres hores. S'obté llavors una substància tova, amb textura de gel, formada per multitud fibres blanques, que a alguns els podria recordar la melmelada de cabell d'àngel.

Amb aquest ingredient es fan diversos plats, típicament sopes, i acompanyaments sobretot per a aus, com ara el colom o la gallina. També es fa servir per a fer una melmelada molt coneguda i apreciada a Àsia, que pot contenir llavors de lotus o bé mongetes.

Vegeu també

• Sopa d'aleta de tauró