Sonata per a piano núm. 21 en si bemoll major, D 960 (Schubert)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Sonata per a piano núm. 21 en si bemoll major, D 960, és la darrera sonata de Franz Schubert. Va ser composta el setembre de 1828, l'any de la seva mort. Amb les sonates D.958 i D. 959 representen les darreres grans obres per a piano del compositor, totes escrites durant els últims mesos de vida, entre la primavera i la tardor de 1828, època en què es trobava afectat per una sífilis terciària, és a dir, en una fase avançada de la malaltia.
1r moviment |
|
Molto moderato. |
2n moviment |
|
Andante sostenuto. |
3r moviment |
|
Scherzo : Allegro vivace con delicatezza. |
4t moviment |
|
Allegro ma non troppo. |
Títol original | Sonate pour piano nº 21 de Schubert (fr) |
---|---|
Forma musical | sonata per a piano |
Tonalitat | si bemoll menor |
Compositor | Franz Schubert |
Creació | 1828 |
Data de publicació | 1839
|
Catalogació | D 960 |
Part de | Schubert's last sonatas (en) |
Instrumentació | piano |
Una execució estàndard dura aproximadament uns quaranta minuts. L'obra està constituïda per quatre moviments:
- Molto moderato
- Andante sostenuto
- Scherzo: Allegro vivace con delicatezza
- Allegro ma non troppo
Aquesta sonata D. 960 és considerada el seu major assoliment en aquesta forma i una de les contribucions més fines de la llarga sèrie de sonates per a piano. En la discografia de referència cal incloure les magnífiques interpretacions d'Alfred Brendel i Sviatoslav Richter, entre altres.