Història de Zanzíbar
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arxipèlag de Zanzíbar ha estat habitat des del període Paleolític. En una cova de l'arxipèlag s'hi han trobat eines microlítiques de fa uns 20.000 anys. Aquestes eines eren freqüents en les comunitats de caçadors i recol·lectors de l'Edat de Pedra tardana. Altres jaciments arqueològics datats amb tècniques de radiocarboni han indicat ocupacions més recents entre 2800 aC i l'any 0. En aquests jaciments s'hi han trobat objectes com ara granadura de vidre de les zones costaneres de l'oceà Índic, cosa que suggereix l'existència de cert comerç local, tot i que alguns autors han descartat aquesta teoria.
No s'han trobat restes ceràmiques de les primeres comunitats agrícoles i metal·lúrgiques de Zanzíbar, que van sorgir a la zona durant el primer mil·lenni, cap al segle vi. Les primeres estructures urbanes van ser construïdes amb argila i fusta. Les troballes són una mica anteriors al desenvolupament urbà d'altres llocs costaners d'Àfrica Oriental, que no sorgeixen fins al segle ix. Entorn de l'any 1000 sembla que hi van arribar nous residents urbans, avantpassats dels pobles Hadimu i Tumbatu, procedents de la costa oriental africana, que vivien en petits llogarets independents i no tenien una organització central, cosa que va facilitar la seva submissió per part dels estrangers.