![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Sophievonmecklenburglueneburgerbilderchronik1595.jpg/640px-Sophievonmecklenburglueneburgerbilderchronik1595.jpg&w=640&q=50)
Sofia de Mecklenburg-Schwerin (duquessa de Brunsvic-Lüneburg)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sofia de Mecklenburg-Schwerin (alemany: Sophie von Mecklenburg-Schwerin) (Schwerin, 14 d'abril de 1508 (Gregorià) - Celle, 17 de juny de 1541 (Gregorià)) va ser una noble alemanya. Va ser duquessa consort de Brunsvic-Lüneburg pel seu matrimoni amb Enric I.[1]
![]() ![]() | |
Nom original | (de) Sophie von Mecklenburg-Schwerin ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 14 abril 1508 (Gregorià) ![]() Schwerin (Alemanya) ![]() |
Mort | 17 juny 1541 (Gregorià) ![]() Celle (Alemanya) ![]() |
Sepultura | Fürstengruft (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata ![]() |
Altres | |
Títol | Duquessa Duquessa ![]() |
Família | Casa de Mecklemburg ![]() |
Cònjuge | Ernest I de Brunsvic-Lüneburg (1528 (Gregorià)–1541) ![]() |
Fills | Guillem de Brunsvic-Lüneburg, Margareta von Masfeld, Magdalena Sofia de Brunsvic-Lüneburg, Sofia de Brunsvic-Lüneburg, Úrsula de Brunsvic-Lüneburg, Frederic de Brunsvic-Lüneburg, Francesc Otó de Brunsvic-Lüneburg, Elisabet Úrsula de Brunsvic-Lüneburg, Enric III de Brunsvic-Lüneburg, Caterina de Brunsvic-Lüneburg ![]() |
Pares | Enric V de Mecklenburg-Schwerin ![]() ![]() |
Germans | Felip de Mecklenburg Magnus III de Mecklenburg Úrsula de Mecklenburg Margarida de Mecklenburg-Schwerin Caterina de Mecklenburg-Schwerin ![]() |
![]() ![]() |
Va ser la filla més gran d'Enric V, duc de Mecklenburg i de la seva primera esposa, Úrsula de Brandenburg.[2] Es va casar el 2 de juny de 1528 amb Ernest I,[3] duc de Brusnvic-Lüneburg des de 1521, fill d'Enric I i de Margarida de Saxònia, un fervorós partidari de la Reforma que va promoure la introducció del protestantisme als seus territoris,[4][5] religió que també va seguir Sofia.[2] Ella va aportar al matrimoni un important dot monetari i va renunciar als drets successoris al ducat de Mecklenburg en cas que el seu pare morís sense descendents mascles.[6]