Sociolingüística del català
From Wikipedia, the free encyclopedia
La sociolingüística del català estudia la situació del català al món i les diferents varietats que presenta aquesta llengua. És una subdisciplina de la filologia catalana i altres estudis afins i té com a objectiu analitzar la relació entre la llengua catalana, els seus parlants i la realitat propera (incloent-hi la d'altres llengües en contacte).
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
- Dialectes del català
- Variacions del català per classe, gènere, professió, edat i nivell d'estudis
- Procés de normalització lingüística
- Relacions entre el català i el castellà, el francès o el italià.
- Percepció dels catalanoparlants i no catalanoparlants sobre la llengua
- Presència del català en diversos àmbits: etiquetatge, funció pública, mitjans de comunicació, sectors professionals
- BASTARDAS i BOADA, Albert; SOLER, Josep. Sociolingüística i llengua catalana. Barcelona: Empúries, 1988.
- BASTARDAS i BOADA, Albert. Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica sociolingüística. Barcelona: Proa, 1996.
- BOIX I FUSTER, Emili; VILA I MORENO, Francesc Xavier. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel, 1998.
- MOLLÀ, Toni. Manual de sociolingüística. Alzira: Bromera, 2002.
- Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008: anàlisi. Vol 1: Les llengües a Catalunya: coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. Barcelona.