Sistemes de certificació d'edificis verds
sistema o eina de qualificació que s'utilitza per avaluar el rendiment d'un edifici o d'un projecte constructiu des d'una perspectiva de sostenibilitat i medi ambient / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els sistemes de certificació d'edificis verds són un conjunt de sistemes i eines de qualificació que s'utilitzen per avaluar el rendiment d'un edifici o d'un projecte de construcció des d'una perspectiva de sostenibilitat i medi ambient.[1] Aquestes qualificacions tenen com a objectiu millorar la qualitat global dels edificis i les infraestructures, integrar un enfocament del cicle de vida en el seu disseny i construcció i promoure el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per part del sector de la construcció.[1] Els edificis que hagin estat avaluats i que es consideri que compleixen un cert nivell de rendiment i qualitat, reben un certificat que acredita aquest assoliment.[1]
Segons l'Informe sobre l'estat global 2017 publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en coordinació amb l' Agència Internacional de l'Energia (AIE), els edificis i les activitats de construcció en conjunt contribueixen al 36% de l'ús global d'energia i al 39% de les emissions de diòxid de carboni (CO2).[2] Mitjançant la certificació, es podrien entendre i mitigar millor els impactes ambientals associats durant el cicle de vida dels edificis i altres infraestructures (normalment disseny, construcció, operació i manteniment).[3] Actualment, hi ha més de 100 sistemes de certificacions d'edificis arreu del món.[3] [4] Els models de certificació d'edificis més populars actualment són BREEAM (Regne Unit), LEED (EUA) i DGNB (Alemanya).[5]