![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Tychonian_system.svg/langca-640px-Tychonian_system.svg.png&w=640&q=50)
Sistema ticònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema ticònic[1] va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del segle xvi, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolemeu. El model va poder ser inspirat per Valentin Naboth[2] i Paul Wittich.[3] Un model geo-heliocèntric similar va ser proposat anteriorment per Nilakantha Somayaji de l'Escola de Kerala.[4][5]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Tychonian_system.svg/320px-Tychonian_system.svg.png)
Aquest model és essencialment geocèntric, amb la Terra com el centre de l'univers, i els estels, el Sol i la Lluna girant al voltant d'est, mentre que els altres cinc planetes coneguts llavors (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) giren al voltant del Sol. Es pot observar que en el sistema de Brahe els moviments dels planetes i del Sol relatius a la Terra són, mitjançant un canvi de coordenades, matemàticament equivalents als moviments en el sistema heliocèntric de Copèrnic.[6][7] A més a més, el model de Brahe aconseguia encaixar millor la informació disponible, en concordança a com es pensava que el món es comportava.[8]