Sistema electoral dels Estats Units d'Amèrica
eleccions polítiques per a càrrecs públics als Estats Units / From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema electoral dels Estats Units d'Amèrica consisteix en un sistema electoral presidit per un govern federal i amb governs i representants escollits democràticament a nivell nacional (federal), a nivell de cada un dels estats i a nivell d'administració local. A nivell nacional, el cap d'Estat és el president, escollit de manera indirecta mitjançant sufragi universal en un col·legi electoral. Els càrrecs polítics designats a exercir el poder legislatiu i que, per tant, conformen el Congrés i el Senat, s'elegeixen de forma directa. A nivell de cada un dels estats hi ha com a mínim un governador, així com una sèrie de càrrecs electes involucrats en les cambres legislatives. També existeixen càrrecs electes a nivell d'administració local, tant en comtats i ciutats com en càrrecs professionals, com poden ser els de xèrif o fiscal. Es calcula que en tot el país pot haver-hi prop d'un milió de càrrecs polítics electes al llarg d'un cicle electoral.[1]
Sistema electoral | |
---|---|
Processos electorals | Eleccions presidencials Eleccions a la Cambra de Representants Eleccions al Senat Eleccions a Governador de l'estat Eleccions locals (batlle, xèrif, fiscal, etc...) |
Mètode electoral | Major nombre de vots |
Distribució dels escons | Escrutini uninominal majoritari (first-past-the-post) o bé proporcional en alguns estats |
Referents normatius | Constitució dels Estats Units National Voter Registration Act |
El dret federal i el propi de cada estat regulen el procediment dels diversos processos electorals. La Constitució dels Estats Units, en els seus primer i segon articles i en esmenes posteriors, defineix el marc legislatiu bàsic a partir del qual es desenvolupen els documents amb força jurídica que regulen els diferents processos electorals.[2] Concretament, mitjançant una llei estatal, cada un dels estats desenvolupa la majoria d'aspectes de tots els processos electorals, incloent-hi les eleccions primàries, la condició d'elector (més enllà de la definició constitucional bàsica), l'elecció dels membres del col·legi electoral estatal que escull el president o la normativa de les eleccions estatals i locals. El finançament dels processos electorals ha estat sempre un tema controvertit, conseqüència de la possibilitat que fonts privades contribueixin amb quantitats substancials a les diverses candidatures, especialment en les eleccions federals.[3]