Sistema de so Movietone
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Movietone és un sistema de captació de so analògic que va aconseguir unir de forma simultània la imatge i el so en els enregistraments fílmics, a diferència de les passades tècniques que consistien o bé en l'enregistrament del so a banda de la pel·lícula, que captava les imatges, o bé la interpretació d'un tema musical d'acompanyament en directe a l'hora de projectar el film.
El mètode pel qual s'aconseguia aquest avanç consistia en l'enregistrament del so com una pista òptica de densitat variable a la mateixa tira de pel·lícula on es gravaven les imatges. Actualment, qualsevol sistema de projecció d'un cinema pot reproduir pel·lícules amb Movietone sense necessitat de variacions, excepte els que hagin fet el pas al sistema digital de projecció. El Movietone va ser inventat gràcies a les aportacions de Lee De Forest que, el 1922, va veure com les aquestes novetats s'incorporaven al projecte de Jo Engel, Hans Vogt i Joseph Massole. Més tard seria explotat per la cadena americana Fox.