Simfonia núm. 5 (Beethoven)
simfonia de Ludwig van Beethoven / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 5 en do menor de Ludwig van Beethoven, op. 67, fou escrita entre 1804 i 1808. És una de les composicions més conegudes de la música clàssica i una de les simfonies més tocades,[1] i és considerada una de les pedres angulars de la música occidental. Representada per primera vegada al Theater an der Wien de Viena el 1808, l'obra va aconseguir la seva prodigiosa reputació poc després. ETA Hoffmann va qualificar la simfonia com "una de les obres més importants de l'època". Com és típic de les simfonies durant el període clàssic, la Cinquena Simfonia de Beethoven té quatre moviments.
Títol original | 5. Sinfonie (de) |
---|---|
Forma musical | simfonia |
Tonalitat | Do menor |
Compositor | Ludwig van Beethoven |
Creació | 1807 |
Data de publicació | 1809 |
Dedicat a | Joseph Franz von Lobkowitz i Andrei Razumovski |
Part de | list of compositions by Ludwig van Beethoven by opus number (en) i Simfonies de Beethoven |
Opus | 67 |
Estrena | |
Estrena | 22 desembre 1808 |
Escenari | Theater an der Wien |
Comença amb un motiu distintiu "curt-curt-curt-llarg" de quatre notes:
La simfonia, i el motiu d'obertura de quatre notes en particular, són àmpliament coneguts, i per això el motiu apareix amb freqüència a la cultura popular, i es pot trobar tant en versions disco com en versions de rock and roll, així com en el cinema i la televisió.
Com l'Eroica (heroica) i la Pastorale (rural) de Beethoven, la Simfonia núm. 5 va rebre un nom explícit a més de la numeració, encara que no li va posar el mateix Beethoven. Es va popularitzar sota el nom de "Schicksals-Sinfonie" (Simfonia del destí), i el famós tema de cinc barres es va anomenar "Schicksals-Motiv" (Motiu del destí). Aquest nom també s'utilitza a les traduccions.