Simfonia núm. 4 (Bruckner)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 4 en mi♭ major (WAB 104), Romàntica, d'Anton Bruckner és un dels treballs més populars del compositor. La va escriure el 1874 però, després de compondre la Cinquena Simfonia, la va revisar per complet. El 1880 l'autor li va canviar l'últim moviment, després del qual va ser estrenada a Viena el 20 de febrer de 1881 dirigida per Hans Richter amb gran èxit. Estava dedicada al príncep Konstantin de Hohenlohe-Schillingsfürst.
Dades ràpides Forma musical, Tonalitat ...
![]() Bruckner ca 1860 ![]() | |
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Mi♭ M |
Compositor | Anton Bruckner |
Creació | 1874 |
Data de publicació | 1889 ![]() |
Catalogació | WAB 104 |
Durada | 65' |
Part de | Simfonies d'Anton Bruckner ![]() |
Instrumentació | 2 flautes 2 oboès 2 clarinets 2 fagots 4 trompes 3 trompetes 3 trombons timbal i corda
|
Estrena | |
Estrena | 20 de febrer de 1881 a Viena |
Tanca
El sobrenom de la simfonia de Romàntica fou utilitzat pel mateix compositor, tanmateix no es refereix a la concepció moderna d'amor romàntic sinó més aviat als romanços medievals com els descrits a les òperes Lohengrin i Sigfrid de Richard Wagner.[1]