El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos. Les inscripcions estan gravades sobre plaques de bronze i espàtules, i esculpides a la roca. Les inscripcions van ser descobertes per Maurice Dunand, durant les excavacions que va realitzar entre el 1928 i el 1932, publicant les seves troballes a la monografia Byblia Grammata publicada el 1945. Les inscripcions han estat datades com a pertanyents al segon mil·lenni aC entre els segles XVIII i XV aC.
S'han trobat exemples d'aquest sistema d'escriptura a Egipte, Itàlia i Meguidó (Garbini, Colless).
Les deu inscripcions
L'escriptura de Biblos en general va de dreta a esquerra; rarament s'utilitzen separadors entre paraules. Les deu inscripcions conegudes, denominades de a a j segons l'ordre en què van ser descobertes són:
Dues taules rectangulars de bronze, documents c (16 × 11 cm) i d (21 × 12 cm), amb 225 i 459 caràcters, respectivament. Les dues taules tenen inscripcions en les seves dues cares. Els caràcters no van ser realitzats mitjançant esquinçat sinó mitjançant cops de punxó sobre el metall.
Quatre "espàtules" de bronze (documents b, e, f, i i, amb 40, 17, 48, i 84 caràcters, respectivament). Aquestes espàtules posseeixen una forma aproximadament triangular amb una maneta tipus "tija de flor" al punt més agut del triangle. La seva grandària és d'uns 5 x 9 centímetres i un gruix d'1 mm. No se sap quina era la seva funció, però Dunand creu que eren algun tipus "d'etiquetes" adossades per exemple a objectes votius. Totes les espàtules posseeixen inscripcions en les seves dues cares, excepte l'espàtula i (que només està escrita d'un costat). L'escriptura no és molt prolixa. El text a la part posterior de l'espàtula f és l'únic de tots els textos trobats que es llegeix d'esquerra a dreta. Les espàtules b i i utilitzen breus traços verticals com a separadors de paraules.
Inscripció de l'espàtula e. El mànec de l'espàtula està trencat; es presenten quatre possibles reconstruccions del caràcter danyat a la inscripció.
Quatre fragments d'esteles de pedra: documents a, g, h, i j, amb 116, 37, 7, i 13 caràcters respectivament. Els caràcters estan tallats amb cura, amb línies de bases ("estil monumental"). Dunand suggereix que els fragments h i j originalment pertanyien al mateix document; la composició química de la pedra de les dues sembla idèntica. El text en el fragment g està escrit en sentit vertical, en cinc columnes. Semblaria que el bloc j té traços verticals com a separadors de paraules.
Llista de signes
Cada cel·la a la següent taula mostra un signe (esquerra a dalt), el seu nombre de codi Dunand (esquerra a sota), la seva freqüència (dreta a sota), i en l'extrem superior dret s'indica si era utilitzat en tauletes (T), espàtules (S), o monuments (M). Els signes en diferents cel·les podrien ser variants escrits del mateix signe; per exemple, a la fila superior els signes H6, G17, i E12 probablement són el mateix signe.
Llista de signes.
Colless, Brian, "The Canaanite Syllabary", Ancient Near Eastern Studies 35 (1998), 26-46.
Daniels, P.T., 'The Byblos syllabary', in: P.T. Daniels & W. Bright (eds.), The World's Writing Systems (New York/Oxford, 1996).
Dhorme, Édouard, 'Déchiffrement des inscriptions pseudohiéroglyphiques de Byblos', in: Syria 25 (1946-1948).
Dunand, Maurice, 'Spatule de bronze avec épigraphe phénicienne du XIIIe [actually: Xe] siècle', in: Bulletin du Musée de Beyrouth 2 (1938) 99–107. (Spatula with traces of Proto-Byblian writing)
Dunand, Maurice. Byblia Grammata: Documents et recherches sur le développement de l'écriture en Phénicie. République Libanaise, Ministère de l'Éducation National des Beaux-Arts,1945.
Garbini, Giovanni, [review of Mendenhall's book], in: Rivista di Studi Fenici 16 (1988), 129-131.
Hoch, James E.«The Byblos Syllabary: Bridging the Gap Between Egyptian Hieroglyphs and Semitic Alphabets».Journal of the Society for the Study of Egyptian Antiquities.
Martin, Malachi, 'Revision and reclassification of the Proto-Byblian signs', in: Orientalia 31 (1962) 250-271, 339-363.
Mendenhall, George E., The Syllabic Inscriptions from Byblos, Beirut, The American University (1985), Syracuse University Press (1986), ISBN 0-8156-6077-4.
Sobelman, Harvey, 'The Proto-Byblian inscriptions: a fresh approach', in: Journal of Semitic Studies 6 (1961) 226-245.
