From Wikipedia, the free encyclopedia
La sil·limanita[5] és un mineral silicat, membre de la sèrie dels aluminosilicats, la qual també inclou polimorfs com l'andalusita i la cianita. El seu nom prové del químic nord-americà Benjamin Silliman (1779–1864). Va ser descrita per primer cop l'any 1824, en un espècimen trobat a Chester, Connecticut, EUA.[3]
 Sil·limanita | |
|---|---|
 Cristalls de sil·limanita (d'uns 3 cm) en matriu esquistosa Norwich, Connecticut, EUA. | |
| Fórmula química | Al₂SiO₅ |
| Epònim | Benjamin Silliman  |
| Classificació | |
| Categoria | Nesosilicat |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AF.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.02 |
| Dana | 52.02.02a.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic - bipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics, fibrosos o aciculars |
| Estructura cristal·lina | a = 7,47 Å, b = 7,66 Å, c = 5,75 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbica (2/m 2/m 2/m) |
| Color | incolora o en alguns casos blanc o gris, groc, groc verdós, gris verdós, blau verdós o blau. Incolor el làmina prima. |
| Exfoliació | {010} perfecta |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | vítria a subadamantina; típicament sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,24 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,653 - 1,661 nβ = 1,654 - 1,670 nγ = 1,669 - 1,684 |
| Birefringència | δ = 0,020 - 0,022 |
| Pleocroisme | incolor - marró clar - groc |
| Angle 2V | 21 a 30° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sil |
| Referències | [1][2][3][4] |
La sil·limanita és un dels tres minerals que formen la sèrie dels aluminosilicats, junt amb l'andalusita i la cianita. Una varietat comuna de sil·limanita, és la que es coneix com a fibrolita, on apareix tot formant fibres.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sil·limanita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Tant la seva forma fibrosa com la forma cristal·lina són freqüents en roques metamòrfiques formades a partir de metamorfisme de roques sedimentàries. És un mineral que indica alt grau de temperatura i unes pressions variables. Es pot trobar junt amb andalusita, cianita, feldespat potàssic, almandina, cordierita, biotita i quars en esquists, gneissos, corneana i més rarament en pegmatita.[2]
La sil·limanita s'ha trobat a Brandywine Springs, Delaware, EUA.[6] Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus,[7] a uns esquists a Castellar del Vallès[8] així com en alguns municipis de la Catalunya del Nord: Bellestar (Fenolleda), Mentet (Conflent), Nefiac (Rosselló) i Cortsaví (Vallespir).[9]
La sil·limanita s'utilitza en la indústria del vidre, com a refractari, i en la indústria de la porcellana en menor mesura.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
