Şamaxı
From Wikipedia, the free encyclopedia
Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı. La seva població el 2010 era de 31.704 habitants. La ciutat és molt coneguda pels seus ballarins tradicionals. La ciutat ha patit fins a onze terratrèmols importants però sempre fou reconstruïda. És la capital històrica del Xirvan. La mesquita Juma, del segle x, va sobreviure a vuit dels terratrèmols sent destruïda pel de 1902.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat desaparegut | Imperi Rus | |||
| Gubèrnia | Gubèrnia de Bakú | |||
| Uiezd | Şamaxı qəzası  | |||
| Capital de | Districte de Şamaxı (1930–) | |||
| Població humana | ||||
| Població | 39.600 (2023) (6.600 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | àzeri | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 6 km² | |||
| Altitud | 709 m | |||
| Dades històriques | ||||
Esdeveniment clau
| ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 994176 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
Şamaxı és esmentada amb el nom de Kamachia per Claudi Ptolemeu al segle ii.
Tota l'edat mitjana va ser capital del Shirvan entre els segles VIII i XV i residència dels emirs o shirvanshahs de la dinastia yazídida el segle ix i X, portant per un temps el nom de Yazidiyya. Guillaume de Rubrouck, explorador i frare, hi va estar a la tornada de la visita a la cort del gran kan mongol al segle xiii. El 1538 Shirvan va passar a Pèrsia.
Al segle xvi els anglesos hi van establir una factoria comercial dirigida pels viatger Anthony Jenkinson, després enviat extraordinari del xa de Pèrsia al tsar Ivan IV el Terrible i al kanat de Bukhara. Adam Olearius que va visitar Şamaxı el 1636, diu que la població estava formada per turcs (àzeris), perses, armenis i alguns georgians cadascun amb la seua llengua i amb el turc (àzeri) com a llengua comuna.[1] Vers 1720 la població de Şamaxı va arribar a uns 60.000 habitants molts dels quals armenis o estrangers.[2] Des de 1721 fou capital del kanat de Shirvan, conegut també com a kanat de Şamaxı. Els russos hi van entrar per primer cop el 1723 però se'n van retirar tot seguit deixant la zona en mans dels otomans (1723-1735) fins al tractat Turco-persa d'aquest darrer any que la va deixar a Pèrsia.
El 1742 Şamaxı fou presa i destruïda per Nàdir-Xah Afxar de Pèrsia, que com a càstig per als seus habitants per la seva desobediència i per ser sunnites, va construir una nova ciutat a 16 km a l'oest al peu de la principal cadena de muntanyes del Caucas. La nova Xemakha o Xamakhi (Yeni Xamakha) fou sovint residència dels kans però finalment fou abandonada i l'antiga ciutat (Khoja Xamakha) reconstruïda. El kanat fou ocupat per Rússia el 25 de desembre de 1805 esdevenint vassall del tsar; la seva possessió pels russos va quedar confirmada pel tractat de Gulistan del 1813. El kan Mustafa va morir el 1820 i el kanat fou abolit.
El 1833 segons la Penny Cyclopaedia la major part de la població del Xirvan eren tàtars (un nom donat al segle xix i començaments del XX als turcs amb aportacions perses i/o àrabs, posteriorment àzeris) i la majoria era també musulmana, però hi havia un nombre considerable d'armenis, alguns jueus i alguns gitanos; els mascles musulmans eren 62.934, els armenis 6.375 i els jueus 332 o sigui en total 69.641, el que portaria la població del Shirvan a no menys de 300.000; la mateixa font diu que el cens oficial donava 2.233 famílies per la ciutat, el que donaria una població d'entre 12.000 i 15.000 persones, descens atribuït a la devastació de les guerres.[3] Segons el Brockhaus & Efron Encyclopedic Dictionary, vers el 1930 Şamaxı tenia 20.008 habitants (10.450 mascles i 9.558 femelles) dels quals el 79% eren àzeris, el 18% armenis, i el 3% russos.[4] Fins al devastador terratrèmol de 1859, Şamaxı fou capital del Govern de Şamaxı dins l'Imperi Rus, però després la capital fou traslladada a Bakú i el govern va agafar aquest nom. Llavors Şamaxı va entrar en decadència.
- 1191, que provoca greus destruccions
- 1667, considerat el pitjor, que hauria deixat 80.000 morts i va destruir totalment un terç de la ciutat
- 1859, que va causar el trasllat de la capital a Bakú
- 1902, terratrèmol que va destruir la mesquita Juma.
- Abbas Sahhat — poeta i dramaturg.[5]
- Aghasadyg Garaybeyli — actor
- Alexsey Chernyayevsky - mestre
- Aliheydar Garayev — Comissari del poble el 1920.[6]
- Khagani Shirvani — poeta.
- Leonti Gurtyev — Heroi de la Unió Soviètica.[7]
- Mirza Alakbar Sabir — poeta.[8]
- Muhammad Hadi — poeta.[9]
- Seyid Azim Shirvani — poeta.[10]
- Sultan Majid Afandiyev — Comissari del Poble (1921–1924).[11]
- Sultan Majid Ganizade — escriptor i traductor.[12]
- Zeynalabdin Shirvani — geograf i viatger, historiador i antropòleg, educador i poeta.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Şamaxı
- Каталог землетрясений Российской Империи (Catalog de terratrèmols a l'Imperi Rus).
- Enciclopèdia Britànica de 1911.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
