Xaibànides
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Aquest article tracta sobre la dinastia xaibànida d'Armènia, Jazira, Diyar Rabia i Diyar Bakr. Si cerqueu altres dinasties amb el mateix nom, vegeu «Xaibànides (desambiguació)». |
Sota el califa Úmar ibn al-Khattab el xaybànida al-Muthanna ben Haritha, va participar en la conquesta d'Iraq. Els Banu Xayban es van establir llavors a la Jazira, al Diyar Rabia i al Diyar Bakr, i una part també a Armènia i a l'Azerbaidjan.
El 697 el cap kharigita Shahib ben Yazid ben Nuaym aix-Xaybani va poder reunir un grup de membres dels Banu Xayban, amb els quals va atacar Kufa. Un altre shaybànida, ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybani, va dirigir una altra revolta kharigita a Kufa el 745.
Man ben Zaida al Xaybani per al contrari va combatre als kharigites i va obtenir el perdó del califa Al-Mansur, però després va morir en la lluita. El mawla del Banu Xayban, Isa, es va revoltar amb alguns membres de la tribu contra el califa Al-Mansur, però fou derrotat i mort per Ziyad ben Mushkan de la tribu dels Banu Mazin.
El califa Al-Amin va tenir com a general al cap dels Banu Xayban de Diyar Rabia, Àhmad ibn Mazyad aix-Xaybani.