Sistema Ibèric
agrupació de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre. Entre els cims més importants, cal destacar-ne el Moncayo (2.313 m), Javalambre (2.020 m) i el Peñarroya (2.024 m). Hi naixen rius com el Duero, el Tajo, el Túria, el Xúquer o el Cabriol.
El Sistema Ibèric s'estén en direcció NO-S d'una forma de vegades no contínua entre la depressió de l'Ebre i la Meseta, al llarg de més de 500 km, concretament des del corredor de La Bureba, a Burgos, a poca distància de la serralada Cantàbrica, fins al Mediterrani, al S d'Alacant, en l'extrem septentrional del Sistema Subbètic.
Per la seua situació geogràfica, el Sistema Ibèric actua de divisòria d'aigües entre les conques dels rius del vessant mediterrani (Ebre, Túria i Xúquer) i els de l'atlàntic (Tajo i Duero).
En el seu conjunt està constituït per una sèrie de serres, massissos i depressions de composició litològica i d'estructura diverses, sovint aïllades, de manera que interrompen la continuïtat del sistema, i que s'enllacen unes amb d'altres per mitjà d'altiplans.