Serguei Eisenstein
director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Serguei Mikhàilovitx Eisenstein (en letó: Sergejs Eizenšteins, en rus: Сергей Михайлович Эйзенштейн) (Riga, Letònia, Imperi rus, 22 de gener de 1898 - Moscou, URSS, 11 de febrer de 1948) fou un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.
Eisenstein a Sant Petersburg en la dècada de 1910 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Сергей Михайлович Эйзенштейн 10 gener 1898 (Julià) Riga (Letònia) |
Mort | 11 febrer 1948 (50 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat Estatal d'Arquitectura i Enginyeria Civil de Sant Petersburg (–1915) |
Activitat | |
Lloc de treball | Unió Soviètica |
Ocupació | director de cinema, director de fotografia, dibuixant, fotògraf, professor, muntador, guionista, inventor, realitzador |
Activitat | 1924 - 1945 |
Ocupador | Institut Gueràssimov de Cinematografia |
Gènere | Realisme socialista i Impressionisme francès |
Alumnes | Aleksandr Stolper |
Representat per | Light Cone |
Participà en | |
24 juny 1977 | documenta 6 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Pera Attacheva |
Pare | Mikhaïl Eisenstein |
Premis | |
|
La seva pel·lícula El cuirassat Potemkin va donar a conèixer el seu nom a tot el món, i és possiblement la pel·lícula sobre la qual més s'ha escrit en tota la història del cinema. Viatjà als Estats Units, però per motius més aviat polítics fracassà i tornà a la Unió Soviètica, on també va tenir problemes; no pogué culminar el seu següent rodatge, La praderia de Bejín, una tragèdia camperola, pel rebuig del màxim responsable de la cinematografia russa, que la considerava políticament incorrecta. Llavors, igual que feu el també director cinematogràfic Vsevolod Pudovkin, es refugià en l'ensenyament i en l'elaboració de la seva teoria sobre l'ús del color i del so. A Mèxic, rodà una pel·lícula que no arribà a acabar, ¡Que viva México!, en la qual assajà diferents tipus de muntatges aproximatius.
Els seus assaigs literaris cinematogràfics i els seus dots com a orador, tenint en compte que a més del rus parlava alemany, anglès i francès, va fer que exercís una gran influència sobre la teoria cinematogràfica en l'època. Destacà com a teòric amb tractats sobre el cinema com Teoria i tècnica cinematogràfica, La forma en el cinema, Reflexions d'un cineasta i Realització cinematogràfica, a part d'altres articles i assajos.