Sergi Rodríguez López-Ros
Acadèmic i diplomàtic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sergi Rodríguez i López-Ros (Barcelona, 1970) és un periodista,[2] filòsof i historiador català.[3] Acadèmic, membre del Servei Exterior, és vicerrector de la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona i membre de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives d'Universitats.[4]
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 novembre 1970 (53 anys)
Barcelona |
Director de l'Institut Cervantes Roma | |
2012 – 2019 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Ramon Llull |
Director de tesi | Artur Juncosa i Carbonell i Joan Martínez Porcell |
Activitat | |
Ocupació | professor d'universitat, periodista, historiador, filòsof, diplomàtic |
Ocupador | Universitat Abat Oliba |
Membre de | |
Premis Creu d'Or de l'Orde Civil de la Solidaritat Social[1] |
Educatsa Salesians de Sarrià (Barcelona),[5] va graduar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona y doctorar-se a la Universitat Ramon Llull.[6] Finalment es va especialitzar en la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la London School of Economics. Ha format part del GRIC, Groupe de Recherche Islamo-Chretien, amb seu a París.[7]
Va ser sotscap de premsa a l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, redactor fundador de l'Agència Catalana de Notícies i cap de premsa de l'arxidiòcesi de Barcelona.[2] En el Servei Exterior espanyol ha estat destinat a Itàlia (dos cops), Albània, Malta i San Marino.
Va participar en els acords bilaterals de l'Instituto Cervantes entre Espanya i la Santa Seu,[8] Itàlia,[9] San Marino[10] i el Sobirà Orde de Malta.[11] A través de l'ambaixador dels Països Baixos davant la Santa Seu, Jaume de Borbó-Parma i Orange-Nassau, va contribuir al trasllat d'Espanya als Països Baixos del bastó de comandament de Guillem I d'Orange-Nassau.[3] El 2016 va descobrir la tomba del cardenal Joan Margarit i Pau a Santa Maria del Popolo de Roma.[2]
El 2020, fou nomenat acadèmic correspondent[12] de la Reial Acadèmia de la Història[13] i, el 2021, acadèmic estranger de l'Acadèmia de Ciències de Bolonya.[14]
Ha publicat Carlo Gastini. El poeta de Valdocco (2020), Un Jubileo en español. Itinerario por la Roma iberoamericana (2016) y Gitanidad. Otra manera de ver el mundo (2010), així com entrades al diccionari Vislumbres (2021), un capítol de Pandemia y resiliencia (2020) i el pròleg d'El Greco. Le illuminazioni (2014).