Senyoria de Craon
From Wikipedia, the free encyclopedia
Craon fou una senyoria feudal del Regne de França a l'Anjou. Al segle ix fou el centre del poder de Lambert, fill de Lambert I de Nantes, que lluitava contra Carles el Calb aliat als bretons que s'hi va instal·lar el 847 i va conquerir Le Mans el 850, fins que fou mort pel comte de Maine Gausbert l'1 de maig de 852. Derrotat Carles el Calb pels bretons el 851, el tractat d'Angers va cedir el territori del Maine i Anjou fins al riu Mayenne (incloent per tant Craon) a Erispoe de Bretanya, fill de Nominoe. Salomó de Bretanya fou confirmat en la possessió de la zona el 883 pel tractat d'Entrammes; però a l'inici del segle X els bretons van perdre aquestos territoris. S'hi va construir una fortalesa que servia de vigilància enfront dels bretons; tenia 27 torres i 1600 metres de muralles i els seus senyors foren els principals d'Anjou i van tenir importància fins al segle xiv. La nissaga originada en Lambert fou deposada pel comte d'Anjou a la meitat del segle xi i donat a Robert el Borgonyó de Nevers que es va casar amb Berta, filla del senyor deposat.