Senyoria d'Oisy

Oisy fou una senyoria de França, avui Oisy-le-Verger. La nissaga senyorial va ascendir històricament al segle ix amb el nomenament d'Eudes I d'Oisy, com a senyor d'Oisy per Carlemany. Els Oisy, amos d'un poderós feu que es va reforçar al fil d'aliances i matrimonis, seran castellans de Cambrai durant l'Edat Mitjana a vegades anomenats vescomtes de Cambrai. Famílies cada vegada més poderoses que es van succeir al capdavant de la senyoria fins a arribar al rei Enric IV de França que la va unir a la corona. Venuda posteriorment, existirà com a comtat d'Oisy fins a la Revolució. La llista de senyors (i comtes) segueix a sota:^[1]

Senyoria d'Oisy

Tipus	article de llista de Wikimedia

La casa d'Oisy

Els Eudes d'Oisy

Els primers senyors d'Oisy daten del segle ix. Ens són coneguts principalment per la unió d'Eudes (o Odon) amb l'hereva de Crèvecoeur, Elissenda^[2] que era neta de Raül de Crèvecœur. Aquest Eudes és esmentat com «baró d'Oisy» nomenat per Carlemany ^[3] i els genealogistes els consideren descendents dels ducs d'Aquitània.^[4]

Pocs elements en relació a aquestos primers senyors han arribat al coneixement modern, i el seu nombre s'ha de prendre amb cura. A més la castellania de Cambrai no serà hereditària fins al segle xii el que no permet seguir correctament la seva filiació.

Heus aquí una enumeració:

• Eudes I d'Oisy
• Eudes II d'Oisy
• Eudes III d'Oisy

Els Gautier d'Oisy

^[5]

Descendents dels castellans de Lens, són històricament més fiables que la primera nissaga. Coneguts per als seus conflictes amb el seu senyor feudal, el bisbe de Cambrai, van provocar i visqueren nombrosos conflictes. Els darrers tingueren morts violentes.

• Gautier de Lens (~930- ?)
• Gautier I d'Oisy (~960-1011)
• Gautier II d'Oisy (~990-1041)
• Gautier III d'Oisy (? -1041)
• Joan I d'Arras^[6] (? -1050)

Els Hugs d'Oisy

Turbulents i fellons, van treure profit de les baralles entre el bisbe de Cambrai i els seus burgesos i van destacar, segons l'opinió dels cronistes, per la seva violència. L'últim, Hug III, recordara als seus avantpassats i destacarà pels seus talents de trobador.

• Hugues I d'Oisy (1046- 1111)

Blasó de la casa d'Oisy

Hug II d'Oisy (1075- 1133)

• Simó d'Oisy (1115- 1171)

Blasó de la casa d'Oisy

Hugues III d'Oisy (1145- 1189)

Altres cases

La castellania d'Oisy va caure en decadència, deixant llavors de ser el feu principal dels senyors del lloc. És molt probable que a partir d'aquesta època un castellà fos designat pel seu senyor feudal per tenir-la en feu, administrant i defensant la castellania per al seu senyor.

L'armorial de Güeldres presenta a la fi del segle xiv, el blasó d'un «senyor» d'Oisy a la pàgina de Robert de Bar comte de Bar (senyor d'Oisy); aquest blasó no és altre que l'atribuït a Hug II d'Oisy, i es trobarà freqüentment en endavant. Aquest blasó amb creixent apareix en nombrosos documents vinculats a Oisy i sobre les campanes del carilló de l'església d'Oisy ofert per la família d'Assignies.

Els Montmirail

Procedents d'una família de Île-de-France, els Montmirail tenien un rang important a la cort. No van descuidar no obstant la seva senyoria del nord i van participar activament en el desenvolupament de la vila.

Blasó de Joan I de Montmirail

Joan I de Montmirail (1165-1217)

Blasó de Joan II de Montmirail

Joan II de Montmirail (? -1240)

Blasó de Joan I de Montmirail

Mateu de Montmirail (? -1262)

Per manca d'hereus, les possessions dels Montmirail van anar a Maria de Montmirail. S'havia casat el 1213 amb Enguerrand III de Coucy, dit «el Gran Coucy». Oisy esdevingué definitivament una possessió del Coucy entre altres que aquesta família posseïa.

Els Coucy

Blasó dels Coucy

Enguerran I d'Oisy i III de Coucy, anomenat « el Gran Coucy » (1182-1262)

Blasó des Coucy

Enguerrand II d'Oisy i IV de Coucy (1228-1311)

Els Coucy-Guines

Blaso de la casa de Guines

Enguerrand III d'Oisy i V de Coucy-Guines (? -1324)

Blasó dels Coucy

Guillem I (1280-1335)

Blasó des Coucy

Enguerrand IV d'Oisy i VI de Coucy (1313-1346)

Blasó des Coucy

Enguerrand V d'Oisy i VII de Coucy (1342-1397)

La casa de Bar

Blasó de Robert de Bar

Robert de Bar (? -1415)

La casa de Luxemburg

Blasó de Pere de Luxemburg

Lluís de Luxemburg (1418-1475)

Blasó de Pere de Luxemburg

Pere de Luxemburg (? -1482)

Els Borbó-Vendôme

Blasó dels Bourbon-Vendôme

Francesc de Borbó-Vendôme (? -1495)

Blasó dels Bourbon-Vendôme

Carles de Borbó-Vendôme (? -1537)

Blasó dels Bourbon-Vendôme

Antoni de Borbó-Vendôme (? -1562)

Blasó d'Enric IV de França i Navarra

Enric IV de França, I d'Oisy (? -1610)

Els Comtes d'Oisy

Els Tournai (o Tournay)

Antoni II d'Oisy Carles II d'Oisy Francesc II d'Oisy Felip de Tournai, senyor d'Oisy

Els Tournay d'Assignies

Blasó d'Eustaqui Josep de Tournay d'Assignies, cavaller, comte d'Oisy

Julià Eustaqui de Tournay d'Assignies

Blasó d'Eustaqui Josep de Tournay d'Assignies, cavaller, comte d'Oisy

Joan Eustaqui de Tournay d'Assignies

BBlasó d'Eustaqui Josep de Tournay d'Assignies, cavaller, comte d'Oisy

Carles Josep de Tournay d'Assignies

Blasó d'Eustaqui Josep de Tournay d'Assignies, cavaller, comte d'Oisy

Eustaqui Josep de Tournay d'Assignies

Notes i referències

1. Le Carpentier, Histoire de Cambrai et du Cambrésis
2. Senyora de Crèvecœur, d'Honnecourt, de Wallencourt, de Bussignies, i de cinquanta altres senyories
3. Mémorial historique et archéologique du département du Pas-de-Calais per Louis Joseph Harbaville
4. En les riques donacions que un Eudes d'Oisy va fer a l'Abadia d'Honnecourt, el 911, reclama descendència dels antics Eudes, duc d'Aquitània i comtes de Borgonya
5. La seva numeració és arbitrària i no reflecteix sempre l'ordre dels historiadors però sembla coherent amb Balderic; quant als seu títols, varien d'un a altre seguint els autors, el que indueix duplicacions. La font més fiable continua sent Balderic ja que subratlla les seves paraules amb els noms dels diferents bisbes de Cambrai.
6. senyor d'Oisy que es va casar amb Ermentruda, sent reconegut a Arras el 1046 i fou castellà de Cambrai de 1046 a 1048

Vegeu també

• Coucy, senyoria