tinença feudal sobre la localitat saragossana d'Alagó From Wikipedia, the free encyclopedia
La senyoria d'Alagón en aragonés (català: d'Alagó) fou una jurisdicciò feudal aragonesa creada el desembre del 1119 quan el rei Alfons I d'Aragó "el Bataller" conquèrí la vila d'Alagó,[1][2] que fou donada en feu a Lope Garçés el Peregrino.[3] A la seva mort, el 1133, les seves possessions es repartiren entre les seves filles Toda i Ximena. Alagón correspongué a Ximena, qui es casà amb Gonçalo Péreç d'Açagra. La seva filla, anomenada també Ximena, es casà amb Artau III de Pallars Sobirà, comte del Pallars Sobirà. A partir del moment del casament (desembre del 1135, Artal III de Pallars es pot anomenar també Artal I d'Alagón.
Tipus | tinença |
---|---|
Data | 1119 – |
Estat | Regne d'Aragó |
Llista de senyors de la senyoria d'Alagón:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.