![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Clonal_selection.svg/langca-640px-Clonal_selection.svg.png&w=640&q=50)
Selecció clonal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La teoria de la selecció clonal és una teoria científica en la immunologia que explica les funcions de les cèl·lules (limfòcits) del sistema immunitari en resposta a antígens específics que envaeixin el cos. Aquest concepte va ser introduït pel doctor australià Frank Macfarlane Burnet l'any 1957 en un intent d'explicar la formació d'una gran diversitat d'anticossos durant la iniciació de la resposta immunitària.[1][2] Aquesta teoria ha esdevingut un model àmpliament acceptat per a com respon el sistema immunitari a una infecció i de com certs tipus de cèl·lules b i limfòcits T es seleccionen per a destruir antígens específics.[3]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Clonal_selection.svg/320px-Clonal_selection.svg.png)
Aquest teoria estableix que en un grup preexistent de limfòcits (específicament cèl·lules B) un antigen específic només activa (és a dir selecciona) la seva cèl·lula contra-específica, per tant, aquesta cèl·lula en particular és induïda per a multiplicar-se (produint els seus clons genètics) per a la producció d'anticossos. De forma resumida aquesta teoria explica el mecanisme per a la generació d'una gran diversitat d'especificitat d'anticossos.[4] La primera evidència experimental va tenir lloc l'any 1958 quan Gustav Nossal i Joshua Lederberg van demostrar que una cèl·lula B sempre produeix un sol anticòs.[5] Aquesta idea es va convertir en el fonament de la immunologia molecular, especialment la immunologia adaptativa.[6]