Segona República filipina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Segona República filipina, el nom oficial de la qual va ser República de les Filipines (en Japonès: フィリピン共和国, Translit: Firipin Kyowakoku, en filipí: República ng Pilipinas) i coneguda popularment dins del país com a República filipina patrocinada per Japó[1] va ser el règim polític instaurat a les Filipines entre 1943 i 1945, després de l'ocupació per les forces japoneses en 1942 durant la Segona Guerra Mundial, en substitució de la Mancomunitat Filipina que havia regit el país des de 1935 sota la tutela dels Estats Units.
Himne | Lupang Hinirang | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Manila Baguio | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | tagal | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 300.000 km² | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 14 octubre 1943 | ||||
Dissolució | 17 agost 1945 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | sistema unipartidista autoritarisme república | ||||
La República va ser proclamada després de la ratificació d'una nova Constitució preparada per la Comissió Executiva de les Filipines, l'organisme de govern temporal establert en 1942 a instàncies dels ocupants i presidit per l'advocat Jorge B. Vargas.
A l'octubre de 1943, el Parlament va escollir com a President de la República a José P. Laurel, polític graduat a la Universitat de Tòquio destacat per la seva oposició a la política estatunidenca.
En un país on s'havia vessat sang per la lluita de la guerrilla lleial a la Mancomunitat i de l'Exèrcit filipí contra les forces japoneses, el govern de la República va exercir el poder solament a les àrees sota el seu control generalment per mitjà de decrets.[2] A la fi de 1944, la Segona República filipina, que solament controlava 12 de les 48 províncies del país, va imposar la llei marcial i va declarar l'estat de guerra en contra els Estats Units i l'Imperi britànic.[3]
Després del desembarcament a Leyte de les forces dirigides pel general Douglas MacArthur el 20 d'octubre de 1944 que van progressar fins a la capital Manila, el govern de Laurel es va veure forçat a l'exili a Taiwan i després al Japó, on Laurel va proclamar la dissolució del règim després de la rendició incondicional japonesa al setembre de 1945.