Segona República Hel·lènica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Segona República Hel·lènica (en grec: Ἑλληνικὴ Δημοκρατία, Ellīnikī́ Dīmokratía) fou el règim polític de Grècia entre 1924 i 1935. Succeí l'època constitucional monàrquica de la Casa de Glücksburg, i es perllongà fins al seu derrocament amb el cop d'estat militar que va restaurar la monarquia. La Segona República marca el segon període de la història de la Grècia post-colonial, en la que el país no estava encapçalat per un rei, amb les assemblees i els governs provisionals de la Revolució grega que es puguin considerar de la Primera República.
| |||||
| |||||
| |||||
Lema nacional: Eleftheria i Thànatos Ελευθερία ή θάνατος Llibertat o Mort | |||||
Himne nacional: Imnos is tin Elevtherían Ὕμνος εἰς τὴν Ἐλευθερίαν Himne a la Llibertat | |||||
Localització de la Segona República Hel·lènica | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Atenes | ||||
Idioma oficial | Grec | ||||
Religió | Església Ortodoxa Grega | ||||
Moneda | Dracma | ||||
Període històric Període d'entreguerres | |||||
Proclamació de la república | 25 de març de 1924 | ||||
Plebiscit | 13 d'abril de 1924 | ||||
Dictadura de Theodoros Pangalos | 24 de juny de 1925 | ||||
Presidència d'Elefthérios Venizelos | 5 de juliol de 1928 | ||||
Plebiscit de restauració monàrquica | 11 de novembre de 1935 | ||||
Règim feixista | 4 d'agost de 1935 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | República parlamentària | ||||
President | |||||
• 1924-1926: | Pavlos Kunduriotis | ||||
• 1926: | Theodoros Pangalos | ||||
• 1926-1929: | Pavlos Kunduriotis | ||||
• 1929-1935: | Aléxandros Zaïmis | ||||
Primer Ministre | |||||
• 1924 (primer): | A. Papanastasiou | ||||
• 1933-1935 (últim): | Panagis Tsaldaris | ||||
Membre de | Societat de Nacions |
La Segona República va ser proclamada el 25 de març de 1924, arran de la derrota de Grècia per part de Turquia a la campanya d'Àsia Menor, que va ser àmpliament culpada al govern monàrquic. Durant la seva breu existència, la Segona República va resultar inestable. La societat grega va continuar estant dividida, com ho va ser des del cisma nacional, entre els venizelistes pro-republicans i els monàrquics representats pel Partit Popular, que es va negar a reconèixer, fins i tot, la legitimitat de la República.
La fractura en la societat es va estendre a qüestions culturals i socials, com les diferències sobre l'ús de la llengua grega als estils arquitectònics. A aquesta polarització es va sumar la desestabilització que provocà la participació dels militars en la política, que es va traduir en diversos cops d'Estat i intents de cops d'Estat. L'economia estava en ruïnes després d'una dècada de guerra i que no podia donar suport als 1,5 milions de refugiats conseqüència de l'intercanvi de població amb Turquia.
Malgrat els esforços del govern reformista d'Elefthérios Venizelos entre 1928 i 1932, la Gran Depressió va tenir efectes desastrosos per a l'economia de Grècia. La victòria electoral del Partit Popular l'any 1933, i dos cops d'estats venizelistes fallits, van aplanar el camí per a la restauració del regnat de Jordi II.