Remove ads
estat d'Alemanya From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen [ˈzaksn̩], alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya. Duu addicionalment el terme Estat Lliure al seu nom des de la República de Weimar. Està situat al centre-est d'Alemanya i limita al nord amb Brandenburg, al nord-oest amb Saxònia-Anhalt, a l'oest amb Turíngia i al sud amb Baviera. A més, té una frontera, també al sud, amb la República Txeca i a l'est amb Polònia. Ambdues estan obertes des de desembre de 2007 gràcies a l'Acord de Schengen. La capital és Dresden.[1] Segons el cens de 2022 tenia una població de 4.038.131 habitants.[2]
Per a altres significats, vegeu «Saxònia (desambiguació)». |
Freistaat Sachsen (de) | |||||
Tipus | estat federat alemany | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | saxons | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Alemanya | ||||
Capital | Dresden | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 4.089.467 (2023) (222,06 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | baix saxó de Frísia Oriental alt saxó alt sòrab | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 18.415,66 km² | ||||
Altitud | 342 m | ||||
Punt més alt | Fichtelberg (1.214,88 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 10 novembre 1918 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | república parlamentària | ||||
Òrgan legislatiu | Landtag de Saxònia , (Escó: 120) | ||||
• Ministre-president | Michael Kretschmer (2017–) | ||||
Màxima autoritat judicial | Tribunal Constitucional de l'Estat Lliure de Saxònia | ||||
Membre de | |||||
Pressupost | 25.083.152.600 € (2024) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | DE-SN | ||||
Codi NUTS | DED | ||||
Clau de regió d'Alemanya | 14 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | sachsen.de | ||||
L'Estat Lliure de Saxònia és el Land més a l'est del país. Topogràficament l'Estat pot ser dividit en plana, sistema muntanyenc de mitjana altura i paisatges amb turons. La vall de Leipzig (Leipziger Tieflandsbucht) al sud de la ciutat i Oberlausitz conformen les planes.[3] Els dos paisatges es caracteritzen pels dipòsits del Paleocè i del període glacial. A més, les valls fluvials i els jaciments de lignit marquen aquestes planes. Els paisatges amb pujols (Mittelsächsisches Hügelland) més al sud té grans jaciments de loess i l'alta qualitat del sòl a la regió es deu a la morrena. El sistema muntanyenc d'altura mitjana (sächsischen Mittelgebirge), el qual va de l'oest a l'est, té límits molt imprecisos. En el sud-oest arriba al Vogtland bavarès.
La frontera nord arriba fins a les muntanyes Metal·líferes (Erzgebirge en alemany, Krušné hory en txec). L'altura va disminuint de l'oest a l'est a poc a poc, per la qual cosa l'elevació més alta de Saxònia, el Fichtelberg (1.215m), pertany a les muntanyes Metal·líferes.[4] Al sud de les fronteres de l'Estat les forests perden altitud i acaben a la vall d'Egertalgraben. Al nord de les forests hi ha la Reserva Natural Erzgebirge/Vogtland. A l'oest, l'Elba travessa la serralada i forma l'Elbsandsteingebirge. El límit nord de la vall de l'Elba forma la fractura de Lusàcia Lausitzer Verwerfung, frontera de la serralada de Lusàcia Lausitzer Gebirge que va fins a la República Txeca.[5]
El desenvolupament demogràfic a Saxònia des de 1905:
|
|
|
El terme mitjà de fills per dona en Saxònia va ser d'1,342 el 2006, per sobre la mitjana alemanya d'1,333. Així, Saxònia és l'únic Estat de l'antiga RDA amb un terme mitjà més alt del d'Alemanya. Des de la reunificació el 1990, la població ha disminuït més de 60.000 habitants, a causa de la migració interna i dels pocs naixements.
Saxònia es divideix en tres regions administratives (regierungsbezirk): Regierungsbezirk de Chemnitz, Regierungsbezirk de Dresden i Regierungsbezirk de Leipzig, que se sotsdivideixen en 10 districtes (Landkreise):
També hi ha tres districtes urbans (Kreisfreie Städte):
Al començament del segle xix i a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprèn aquest estat va passar a formar part de la Confederació del Rin.[6] En el segle xviii Saxònia va participar en la Guerra dels Set Anys al costat d'Àustria, França, Rússia, Suècia i Espanya, contra Hannover i la Prússia de Frederic II el Gran.
El primer Freistaat Sachsen es va formar el 1918 després de l'abdicació del rei i la dissolució del Regne de Saxònia.[7] El Land Sachsen es va crear el 1945 com a part de la zona soviètica de la República de Weimar en els territoris de l'antic Freistaat Sachsen i la província de Silèsia fins a l'oest del Neisse. Després del final de la Segona Guerra Mundial, Saxònia va ser ocupada per l'exèrcit Roig i poc després va passar a integrar la República Democràtica Alemanya. El 1952 es va dissoldre el Land Sachsen i es va dividir en tres districtes de la República Democràtica Alemanya: Leipzig, Dresden i Chemnitz, després reanomenat Karl-Marx-Stadt.[8]
Aquest Land Sachsen va ser novament creat després de la Reunificació alemanya per llei el 22 de juliol de 1990. Originalment aquesta llei hauria d'haver entrat en vigor el 14 d'octubre de 1990, però després de la revisió del 13 de setembre de 1990, aquesta va entrar en vigor el 3 d'octubre de 1990, el dia de la reunificació alemanya, on tots els Estats que formaven la RDA es van adjuntar a la República Federal Alemanya. Des d'aquest llavors, el Land Sachsen es va tornar a dir Freistaat Sachsen i la constitució alemanya (Grundgesetz) va entrar en vigor.
Ministres-Presidents de Saxònia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Núm. | Nom | Naixement-Mort | Partit | Inici de mandat | Fi de mandat |
1 | Georg Gradnauer | 1866-1946 | SPD | 14 de març de 1919 | 4 de maig de 1920 |
2 | Wilhelm Buck | 1869-1945 | SPD | 4 de maig de 1920 | 21 de març de 1923 |
3 | Erich Zeigner | 1886-1949 | SPD | 21 de març de 1923 | 29 d'octubre de 1923 |
4 | Rudolf Heinze | 1865-1928 | DVP | 29 d'octubre de 1923 | 31 d'octubre de 1923 |
5 | Alfred Fellisch | 1884-1973 | SPD | 31 d'octubre de 1923 | 4 de gener de 1924 |
6 | Max Heldt | 1872-1933 | SPD | 4 de gener de 1924 | 26 de juny de 1929 |
7 | Wilhelm Bünger | 1870-1937 | DVP | 26 de juny de 1929 | 6 de maig de 1930 |
8 | Walther Schieck | 1874-1946 | DVP | 6 de maig de 1930 | 10 de març de 1933 |
9 | Manfred von Killinger | 1886-1944 | NSDAP | 10 de març de 1933 | 28 de febrer de 1935 |
10 | Martin Mutschmann | 1879-1947 | NSDAP | 28 de febrer de 1935 | 7 de maig de 1945 |
11 | Rudolf Friedrichs | 1892–1947 | SPD/SED | 4 de juliol de 1945 | 13 de juny de 1947 |
12 | Max Seydewitz | 1892–1987 | SED | 31 de juliol de 1947 | 23 de juliol de 1952 |
Entre 1952 i 1990, l'estat de Saxònia va restar abolit. | |||||
13 | Kurt Biedenkopf | *1930 | CDU | 8 de novembre de 1990 | 18 d'abril de 2002 |
14 | Georg Milbradt | *1945 | CDU | 18 d'abril de 2002 | 28 de maig de 2008 |
15 | Stanislaw Tillich | *1959 | CDU | 28 de maig de 2008 | 13 de desembre de 2017 |
16 | Michael Kretschmer | *1975 | CDU | 13 de desembre de 2017 | actualitat |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.