Comparsa móra de la festa de Moros i Cristians From Wikipedia, the free encyclopedia
Saudites d'Ontinyent és una de les 24 comparses que participen en les Festes de Moros i Cristians de la ciutat d'Ontinyent, fundada en l'any 1967.
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
La seua creació es deu quan Rafael Revert Nadal membre de la comparsa Mossàrabs decidix abandonar-la acompanyat d'alguns dels seus amics: Emilio Reig, Eduardo Gironés, José Gil, etc., més l'esquadra El Recre i l'esquadra Els Catalans i creen una de nou. Acordaren el nom de la comparsa [1] i van demanar la inscripció en la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia d'Ontinyent en 1967. El disseny del vestit estava inspirat en un que aconseguiren de Kuwait. Des d'allí feren arribar un que constava de bata blanca, capa negra amb dos palmeres brodades i un turbant. Sobre eixe model es va fer una adaptació i es va afegir un sabre, una espasa de fusta pintada de purpurina, que van mantenir durant dos anys. Aquell primitiu vestit va ser alterat l'any 1981 per la dificultat que comportava trobar la tela daurada de l'abric.
El primer local social de la comparsa estava situat en l'edifici de la Societat de Festers al carrer Maians. En l'any 2009 adquirixen un immoble al carrer Tomàs Valls núm. 11 d'Ontinyent com a nova seu social de la comparsa.
La vestimenta original no ha patit canvis pràcticament i s'inspira en una que van aconseguir a Kuwait. Constava de bata blanca, capa negra amb dos palmeres brodades i un turbant de cordó i fil d’or. Sobre eixe model es va fer una adaptació substituint la capa negra per un a abric de tela amb franges daurades i es va afegir un sabre, una espasa de fusta pintada de purpurina, que es va mantindre durant dos anys. Eixe vestit primitiu va ser alterat en 1981 per la dificultat de trobar tela daurada per a l'abric. El segon vestit o vestit de diari consta de gel·laba grisa amb cordó roig, el mateix color que té el barret de fes, sabates blanques de punta i bossa de cuir.
El disseny del banderí és deu a un antic component, Antonio Úbeda Payá, després de consultar arxius i documentació sobre escuts i emblemes del Regne de l'Aràbia Saudita. En 1997, donat l'estat de deteriorament del banderí, es va encarregar un de nou i aprofitant-se per actualitzar l'anagrama de la comparsa, invertint la posició dels sabres, i afegir la palmera i brodar "Comparsa Saudites" per darrere del banderí, perquè les dues parts estigueren ben identificades.
Diversos membres de la comparsa han contribuït en el món de la música festera al seu engrandiment, el mestre José María Ferrero Pastor autor de la marxa mora Chimo n'és un dels grans en l'àmbit de les composicions per a la festa de moros i cristians, el seu fill Daniel Ferrero Silvaje i Marcos Gandia Conejero.
Són diverses les bandes de música oficials de la comparsa. El primer any els va acompanyar la banda de Muro d'Alcoi, després la banda de Quatretonda i més tard durant set anys la banda del Palomar. Des de 1974 la banda de Llanera de Ranes i des de l'any 2000 la banda d'Otos és la banda oficial.
En agost de 1969, es presenta al concurs de composició de música festera que se celebrava a Alcoi una marxa mora sota el lema Rub Al-Khali, denominació esta del desert de major extensió que existeix a Aràbia Saudita.
En la plica corresponent hi havia una indicació que deia:
"En caso de ser premiada esta marcha, ruego que la inscriban bajo el título de SAUDITAS, dedicada a la comparsa del mismo nombre, y a la cual pertenezco, d'Ontinyent. Jose Mª Ferrero Pastor"
La marxa va obtindre el tercer premi, per la qual cosa des d'eixe moment passà a denominar-se tal com l'autor volia, és a dir Sauditas. Esta marxa, com la majoria que va compondre Jose M. Ferrero, marcà certa diferència amb les que en aquell moment es componien, especialment quant a dificultat, i fonamentalment en ritme i percussió.
Dedicades als components:[2]
Des de La comparsa sempre han anat aportat el seu esforç i el seu capital humà a la Festa Moro i Cristiana: tres comparsistes ostentaren la màxima responsabilitat i van ser presidents de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, Emilio Reig Torró, Vicent Gil Montés i Joaquín Sanz Martínez.
Des de la seua fundació Antonio Sanz Iranzo en l'any 1974 sería el seu primer Capità, el seguirien Ricardo Cardona Salvador en 1983, Julio Antolín Martín en 1995, Carlos Gironés Sanchis en 2007 i Ángel Torregrosa Sanchis en 2019, han estat els cinc capitans que la comparsa ha donat al bàndol moro fins ara.
Joaquín Sierra Soler (1981), Antonio Reig Alcaraz (1989), Carlos Gironés Sanchis (2001) i Paula Vidal Ferrero (2013) els quatre ambaixadors que dilluns de festes van declamar al castell les ambaixades de Joaquim Josep Cervino i Ferrero,[3] escrites en l'any 1860.
Els saudites encarregats de custodiar la bandera mora han sigut Francisco Plá Penadés (1981), Julio Antolín Gilabert (1989), José Luis Soler Romero (2001) i Arantxa Vidal Ferrero (2013).
Ricardo Cardona Salvador en l'any 1983, Jaume Bernabeu i Sanchis en 1989, José María Ferrero Silvaje en 1995, Juanjo Bas Portero en 1997, Manuel Requena Collado en 2004 i Alfred Bernabeu i Sanchis en 2007 han estat saudites pregoners de les festes, encarregats en diversos anys d'obrir amb els seus discursos els dies grans de les festes de moros i cristians d'Ontinyent.
Una de les propostes que ompli el Mig Any Fester és el Mercat Mediaval que en el seu acte inaugural es fa una crida a participar amb un Pregó que des de el balcó de la Societat de Festers, en la plaça de Baix van poder declamar amb les seus paraules els comparsistes Manuel Requena Collado en l'any 2002 i Alfred Bernabeu i Sanchis en 2005.
De la mateixa manera, els xiquets i les xiquetes també han tingut el seu protagonisme en la festa: Pablo Morales Borrás en l'any 1984, María Mora Penadés en 2000, Arantxa Vidal Ferrero en 2001, M. Rosario Vidal Ferrero en 2006 i Carla Ballester Bordera en 2008 els menuts que aconseguiren el primer premi del Concurs Infantil de Caps d'Esquadra que se celebra cada dilluns de la Setmana Gran als peus del castell.[4]
La comparsa va celebrar l'any 1991 el seu 25 aniversari amb una publicació, sis anys després, en 1997, apareixia el núm. 1 de la revista-programa que fins hui ha vist la llum cada any per l'agost; en 1995 s'edita el CD de música festera Sauditas de la col·lecció Ja Baixen núm. 14 interpretat per la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, produït per l'esquadra El Pou i editat per Alberri Soart. L'any 2007, amb motiu del 40 aniversari, es va publicar una revista extraordinària i el lloc web oficial. Com a resum de la Capitania es va editar un DVD amb fotos de l'Entrada del 2007.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
