Fins al 1995, els satèl·lits només eren components hipotètics de l'estructura de l'anell F de Saturn, però aquell any, la Terra va passar pel pla de l'anell de Saturn. El Telescopi Espacial Hubble i l'Observatori Europeu del Sud van capturar objectes que orbitaven prop o prop de l'anell F. El 2004, la Cassini va atrapar un objecte de 4-5 quilòmetres de diàmetre a l'anell exterior de l'anell F i després 5 hores més tard a l'anell F interior, mostrava que l'objecte havia orbitat.[1]
S'han anomenat satèl·lits menors tres tipus diferents de petits satèl·lits:
Un cinturó d'objectes incrustats en un anell planetari, especialment al voltant de Saturn, com els de l'anell A, S/2009 S 1 a l'anell B (satèl·lits menors d'"hèlix"),[2][3] i els de l'anell F[4]
Tiscareno, Matthew S.;Burns, Joseph A.;Hedman, Matthew M.;Porco, Carolyn C.;Weiss, John W.;Dones, Luke;Richardson, Derek C.;Murray, Carl D.«100-metre-diameter moonlets in Saturn's A ring from observations of 'propeller' structures»(en anglès).Nature,440,7084,2006,pàg.648–650. Bibcode: 2006Natur.440..648T. DOI: 10.1038/nature04581. PMID: 16572165.