Remove ads
Sant Julià del Fou, de vegades escrit com a forma antiga Sant Julià d'Alfou,[1] és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanització que porta el seu nom. Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i església parroquial  | |||
| Consagració | 1 de desembre de 1142 | |||
| Construcció | segle xii, XVII, XIX Final | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic, gòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) | |||
| Localització | El Fou. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 29300 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa (parròquia de Sant Julià del Fou) | |||
Remove ads
El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d'Alfozi l'any 941. El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l'església de Sant Julià. Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d'Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.
Carrer i Braç de Barcelona
L'any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d'Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual diposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.[2]
Remove ads
L'església és una construcció del segle xii, engrandida en els segles xvi i xvii, XVIII i xix.[3] La portalada s'obre a ponent, i està datada l'any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.[4] És d'una sola nau, petita, d'estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l'obra és de paredat i està emblanquinada. La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.[5]
El presbiteri cobert amb ogives que s'uneixen a la clau formant una creu. Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.
Campanar
El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d'elles geminada, són posteriors. El segle xvi se li van obrir capelles de volta de canó seguida.[5] Actualment només té una campana.
Remove ads
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads