Samuel von Pufendorf
filòsof alemany / From Wikipedia, the free encyclopedia
Samuel Freiherr von Pufendorf (Chemnitz, 8 de gener de 1632 - Berlín, 26 d'octubre de 1694) va ser un jurista i historiador alemany.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 gener 1632 Dorfchemnitz |
Mort | 26 octubre 1694 (62 anys) Berlín |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme |
Formació | Universitat de Leipzig Universitat de Jena Gymnasium St. Augustin (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Copenhaguen Berlín Amsterdam Utrecht Estocolm La Haia Heidelberg Frankfurt del Main |
Ocupació | jurista, professor d'universitat, economista, historiador, filòsof, escriptor |
Activitat | (Floruit: 1669, 1686–1759 ) |
Ocupador | Universitat de Lund Universitat de Heidelberg |
Professors | Erhard Weigel |
Obra | |
Obres destacables | |
Altres | |
Títol | Baró |
Germans | Esaias Pufendorf (en) |
Fill d'un pastor protestant. Va estudiar Teologia i Dret a Leipzig (1654) i Filosofia i Matemàtiques a Jena (1657). Va treballar a l'ambaixada de Suècia a Copenhaguen (1659), passant després a l'Haia (1660), i tot seguit a Heidelberg, a la Universitat on va ser el primer titular de la primera càtedra universitària de Dret natural. Va continuar el seu ensenyament, des del 1670, a la Universitat de Lund (Suècia). Des del 1673 es va dedicar exclusivament a la investigació i a la política, com a historiador i conseller d'Estat, primer a Suècia i després a Alemanya, al servei de l'elector de Brandenburg, des del 1686. El 1694 va tornar a Suècia, a rebre el títol nobiliari de baró. Pufendorf té més importància en la història del pensament occidental com a jurista que com a historiador. El seu nom està unit a la iniciació del procés antiteològic de la jurisprudència occidental, per haver consumat el divorci entre el dret i la moral, assignant a aquell el fur extern i a aquesta l'intern.