Salvador Mestres Palmeta (Vilanova i la Geltrú, 3 de desembre de 1910 - Barcelona, 2 de març de 1975) fou un autor de còmics i il·lustrador. Va dibuixar indistintament còmic d'humor o realista. Va treballar entre d'altres a les revistes TBO, Pulgarcito o En Patufet, així com en dibuixos animats col·laborant en pel·lícules dels anys quaranta com: El diablo oportuno, El mago de los sueños (1966) o La Isla Mágica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1910  Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | 2 març 1975 (64 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | autor de còmic, director de cinema, animador |
| |
Salvador Mestres va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1910. Va cursar estudis a la Escola de la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.[1] Va començar a treballar com a dibuixant a la revista Vilanova Esportiva l'any 1926. Quatre anys més tard va ser un dels fundadors –amb l'humorista i escriptor Manuel Amat– de la revista il·lustrada d'art i literatura Prisma, que es va publicar fins a l'any 1936. En aquesta revista ell mateix i treballava com a dibuixant i il·lustrador.[2][3]
Després va anar a viure a Barcelona on va treballar per a les revistes En Patufet, L’Esquitx, Tururut...!, La Rambla, Films Selectos, Mirador, Shirley Temple, Pulgarcito, Pocholo i Aventuras entre d'altres. A la revista TBO hi va començar a col·laborar el 1935 i ja no va deixar de col·laborar-hi fins a la seva mort. Una de les sèries que va crear per a TBO va ser "La casita zancuda del profesor Ferguson", publicada a la dècada del 1960. El 1972 va dibuixar la sèrie "La familia Ulises", durant un breu període entre els números 2.000 i 2.022, el fet que el seu estil de dibuix fos molt diferent del seu creador Benejam va provocar les queixes dels lectors i va deixar de dibuixar-la.[4]
Els acudits esportius els va dibuixar per a la revista esportiva, Xut! d'abans de la guerra civil i la revista editada en castellà que va substituir l'anterior després de la guerra, El Once. A l'època de la Segona República Espanyola, col·laborava al setmanari satíric i polític El Be Negre.[4]
No va deixar de dibuixar ni durant la Guerra Civil: llavors va crear la sèrie de ciència-ficció, Guerra en la Estratosfera (1937) a la revista de còmics Camaradas. Per a aquesta revista també va dibuixar la sèrie Aventuras de tres lanceros bengalíes (1937). El mateix any va crear retallables amb motius de l'exèrcit republicà.[5]
En el còmic d'aventures, va dibuixar les sèries Las Grandes Aventuras (1935), Aventuras y emociones (1935-1936) de l'editorial El Gato Negro; El diablo negro(1948) i El Capitan Cobra (1948) d'Ediciones Hercules, entre d'altres. Algunes de les sèries de còmics de l'Oest foren: Roy Sanders (1946) de l'editorial Grafidea i Black Bull (1954) de l'editorial Alas.[3]
El personatge Maginet Pelacañas va ser creat per Josep Maria Tarrasa, a Ràdio Tarragona i Salvador Mestres en va dibuixar l'adaptació al còmic el 1945.
- Animació
Al món de l'animació s'inicia als anys trenta. Als anys quaranta dibuixa, coordina i dirigeix produccions d'animació. Va treballar per als estudis Macián en el llargmetratge El mago de los sueños (1966) i per a Hispano Gráfic Films, entre d'altres, a La Isla Mágica, El diablo oportuno i Pulgarcito. També va col·laborar en molts espots publicitaris.[5]
El personatge de Joan Milhomes, que Mestres havia publicat a L'Esquitx, el suplement d'En Patufet, és la primera col·laboració d'animació que va fer entre el 1936 i el 1939 per a l'empresa Hispano Gráfic Films dels germans Baguñà. Se'n varen fer quatre o cinc curtmetratges.[1] A la postguerra, va continuar fent curtmetratges del mateix personatge amb el nom castellanitzat en Juanito Milhombres. Entre el 1940 i el 1945 se'n varen fer un total de vuit curtmetratges, el primer a estrenar-se fou La isla mágica, realitzat per l'equip integrat per Josep Escobar, García Vilella, Joaquim Muntañola, Abadal, Antoni Batllori i Artur Moreno.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
