Sòl poligonal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La definició de sòl poligonal (en anglès patterned ground), també anomenat camp de polígons o sòl reticulat,[2] s'utilitza per descriure les formes geomètriques diverses i sovint simètriques en què es conforma el material del sòl a les regions periglacials.
Normalment es localitza a regions remotes de l'Àrtic, l'Antàrtida, l'interior (outback) d'Austràlia, a les zones periglacials alpines, però també es pot trobar allà on s'alternen la congelació i el desgel del sòl. També s'ha observat un terreny modelat al desert hiperàrid d'Atacama i a Mart.[3][4] Les formes geomètriques i els patrons associats al sòl poligonal sovint es confonen amb creacions artístiques a causa de la mà de l'home. Durant un temps, la naturalesa del sòl poligonal ha desconcertat els científics, però en els darrers vint anys la introducció de models geològics informatitzats ha permès vincular la formació d'aquestes estructures amb els fenòmens associats al crioaixecament, efecte que provoca l'expansió i l'elevació de sòls humits, de gra fi i porosos en fase de congelació prolongada.