![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/PIA17944-MarsCuriosityRover-AfterCrossingDingoGapSanddune-20140209.jpg/640px-PIA17944-MarsCuriosityRover-AfterCrossingDingoGapSanddune-20140209.jpg&w=640&q=50)
Sòl de Mart
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sòl de Mart és la regolita que es troba a la superfície de Mart. Les seves propietats poden diferir significativament de les del sòl terrestre, inclosa la seva toxicitat a causa de la presència de perclorats. El terme sòl marcià normalment es refereix a la part més fina de la regolita. Fins ara, no s’han retornat mostres a la Terra, tot i que existeix una missió amb aquest propòsit, però el sòl s’ha estudiat remotament amb l’ús d'astromòbils i satèl·lits.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/PIA17944-MarsCuriosityRover-AfterCrossingDingoGapSanddune-20140209.jpg/640px-PIA17944-MarsCuriosityRover-AfterCrossingDingoGapSanddune-20140209.jpg)
A la Terra, el terme "sòl" sol incloure contingut orgànic,[1] però els científics planetaris adopten una definició funcional del concepte sòl per distingir-lo de les roques.[2] Les roques es refereixen generalment a materials de més de 10cm amb una inèrcia tèrmica elevada i immòbils.[2] En conseqüència, les roques es classifiquen com a grans que superen la mida de les cobble a l'escala de Wentworth.
Aquest enfocament permet l'acord entre els mètodes de teledetecció marcià que abasten l'espectre electromagnètic des de les ones gamma fins a les ràdios. "Sòl" es refereix a tots els altres materials, típicament no consolidats, inclosos els de gra prou fi per ser moguts pel vent.[2] En conseqüència, el sòl comprèn una gran varietat de components com la pols, fragments rocosos i sorra. La definició funcional reforça una definició genèrica del sòl recentment proposada en cossos terrestres (inclosos asteroides i satèl·lits) com una capa superficial no consolidada i resistida químicament de material mineral o orgànic de gra fi que supera el gruix de l'escala dels centímetres, amb o sense elements gruixuts i porcions cimentades.[3]
La pols marciana es refereix a fraccions de meny de 30 micròmetres de diàmetre. El desacord sobre la importància de la definició del sòl sorgeix a causa de la manca d’un concepte integrat de sòl a la literatura. La definició pragmàtica "mitjà per al creixement de les plantes" s'ha adoptat habitualment a la comunitat de ciències planetàries, però una definició més complexa descriu el sòl com "material (bio) alterat geoquímicament o geofísicament a la superfície d'un cos planetari que engloba dipòsits tel·lúrics extraterrestres superficials". Aquesta definició subratlla que el sòl és un cos que conserva informació sobre la seva història ambiental i que no necessita la presència de vida per formar-se.