Rova d'Antananarivo

Rova d'Antananarivo —en malgaix Rovan'i Manjakamiadana— és un complex palatí (Rova) de Madagascar, que va servir com a llar dels sobirans del regne d'Imerina en els segles xvii i XVIII, així com als governants del regne de Madagascar el segle xix. La seva contrapart és la vila fortificada d'Ambohimanga, seu espiritual del regne en contrast amb el significat polític del rova a la capital. Situat al centre de la ciutat d'Antananarivo, ocupa el punt més alt d'Analamanga, antigament el turó més alt de la ciutat.^[1] Es creu que el rei merina Andrianjaka, que va governar Imerina des del voltant de 1610 fins al 1630, va conquerir Analamanga a un rei vazimba^[2] al voltant de 1610 o 1625,^[3] i va erigir la primera estructura reial fortificada al lloc.^[4] Els successius reis merines van continuar governant des d'aquest indret fins a la caiguda de la monarquia el 1896, restaurant, modificant o afegint estructures reials dins el recinte per satisfer les seves necessitats.^[3]

Disposició aproximada d'edificis en el complex de Rova sota el rei Andrianampoinimerina el 1800

Rova d'Antananarivo

(mg) Rova Manjakamiadana
Tipus	palau
Localització
Entitat territorial administrativa	Antananarivo (Madagascar)
18° 55′ 25″ S, 47° 31′ 56″ E

Al llarg del temps, el nombre d'edificis del lloc va variar. Andrianjaka va fundar Rova amb tres edificis i una tomba a principis del segle xvii. El nombre d'estructures va créixer a aproximadament vint durant el govern del rei Andrianampoinimerina, a la fi del segle xviii. A finals del segle xx, les estructures de Rova s'havien reduït a onze, representant diversos estils arquitectònics i períodes històrics. El més gran i més destacat era el Manjakamiadana, també conegut com el «Palau de la Reina» de Ranavalona I, per a qui el palau de fusta original va ser construït entre 1839-1841 pel francès Jean Laborde.^[5] El 1867, el palau va ser revestit en pedra per ordre de la reina Ranavalona II, pel escocès James Cameron, missioner artesanal de la Societat Missionera de Londres. El veí Tranovola, un palau de fusta més petit construït el 1819 pel comerciant crioll Louis Gros per al rei Radama I, va ser el primer edifici de múltiples pisos amb terrasses al complex.^[6] El model ofert per Tranovola va transformar l'arquitectura al llarg de les Terres altes el segle xix, inspirant un canvi generalitzat cap a les cases de dos pisos amb galeries o terrasses.^[7] A Rova també hi havia una casa de fusta amb forma de creu (Manampisoa) construïda com la residència privada de la reina Rasoherina, una capella protestant de pedra (Fiangonana), nou tombes reials i diverses cases de fusta construïdes en l'estil tradicional reservat per als andriana (nobles) a Imerina.^[8] Entre els més significatius es trobaven Besakana, erigida a principis del segle xvii per Andrianjaka i considerada el tron del regne, i Mahitsielafanjaka, edifici posterior que va arribar a representar la seu d'autoritat espiritual ancestral a Rova.^[9][8]

La nit del 6 de novembre de 1995 un incendi va destruir o danyar totes les estructures del complex de Rova poc abans de ser inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Encara que oficialment es va declarar com un accident, van persistir rumors que havia estat provocat per motius polítics.^[10][11][10] La capella i les tombes, així com Besakana i Mahitsielafanjaka, han estat completament restaurades amb donacions bilaterals del govern, fons estatals i donacions intergovernamentals i privades.^[12][13] En el palau d'Andafiavaratra, habilitat com a museu, s'exposen diferents peces i estris reials salvats de la destrucció del foc.^[14]

Referències

1. Shillington, 2005, p. 158–159.
2. Chapus i Dandouau, 1961, p. 47–48.
3. Desmonts, 2004, p. 114–115.
4. Government of France, 1898, p. 918–919.
5. Nativel, 2005, p. 50.
6. Government of France, 1898, p. 926–927.
7. Nativel, 2005, p. 102.
8. Government of France, 1898, p. 923–925.
9. Nativel, 2005, p. 79.
10. Fournet-Guérin, 2007, p. 297.
11. Bradt, 2011, p. 162.
12. Galibert, 2009, p. 92.
13. «Reconstruction du Rova Recours aux financements extérieurs». Madagascar-Tribune.com. Madagascar Tribune. [Consulta: 21 novembre 2018].
14. «Le palais d'Andafiavaratra à restaurer Le palais d'Andafiavaratra à restaurer». Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 21 novembre 2018].

Bibliografia

• Acquier, Jean-Louis. Architectures de Madagascar (en francès). París: Berger-Levrault, 1997. ISBN 978-2-7003-1169-3.
• Andrianjafitrimo, Lantosoa. La femme malgache en Imerina au début du XXIe siècle (en francès). París: Karthala Editions, 2007. ISBN 978-2-84586-476-4.
• Bradt, Hilary. Madagascar. 10th. Guilford, Connecticut: The Globe Pequot Press, 2011. ISBN 978-1-84162-341-2.
• Chapus, Georges-Sully; Dandouau, Andre. Manuel d'histoire de Madagascar (en francès). París: Maisonneuve & Larose, 1961.
• Chiswell, Alfred. «A visit to the Queen, Madagascar». A: The Newberry house magazine, Volume 2. London: Elsevier, 1893.
• Desmonts, Annick. Madagascar (en francès). New York: Éditions Olizane, 2004. ISBN 978-2-88086-387-6.
• Fage, J.D.; Oliver, Roland Anthony. The Cambridge history of Africa. London: Cambridge University Press, 1975. ISBN 978-0-521-20413-2.
• Featherman, Americus. Social history of the races of mankind Volume 2, Part 2. London: Trübner & Co, 1888.
• Fournet-Guérin, Catherine. Vivre à Tananarive: géographie du changement dans la capitale malgache (en francès). París: Karthala Éditions, 2007. ISBN 978-2-84586-869-4.
• Frémigacci, Jean. «Le Rova de Tananarive: Destruction d'un lieu saint ou constitution d'une référence identitaire?». A: Histoire d'Afrique (en francès). París: Éditions Karthala, 1999.
• Galibert, Didier. Les gens du pouvoir à Madagascar: État postcolonial, légitimités et territoire, 1956–2002 (en francès). Antananarivo, Madagascar: Karthala Éditions, 2009. ISBN 978-2-8111-0213-5.
• Government of France. «L'habitation à Madagascar». A: Colonie de Madagascar: Notes, reconnaissances et explorations (en francès). 4. Antananarivo, Madagascar: Imprimerie Officielle de Tananarive, 1898.
• Government of France. Annuaire général de Madagascar et dépendances (en francès). Antananarivo, Madagascar: Imprimerie Nationale, 1900. ISBN 978-3-540-63293-1.
• Le Chartier, Henri; Pellerin, G. Madagascar depuis sa découverte jusqu'à nos jours, Volume 20 (en francès). París: Jouvet et Cie, 1888.
• McPherson Campbell, Belle. Madagascar: Volume 8 of Missionary Annuals. Chicago, Illinois: Woman's Presbyterian board of missions of the northwest, 1889.
• Mutibwa, P.M.; Esoavelomandroso, F.V.. «Madagascar: 1800–80». A: General History of Africa VI: Africa in the Nineteenth Century until the 1880s. París: UNESCO, 1989. ISBN 978-0-520-06701-1.
• Nativel, Didier. Maisons royales, demeures des grands à Madagascar (en francès). Antananarivo, Madagascar: Karthala Éditions, 2005. ISBN 978-2-84586-539-6.
• Ogot, Bethwell. Africa from the Sixteenth to the Eighteenth Century. París: UNESCO, 1992. ISBN 978-92-3-101711-7.
• Oliver, Samuel. Madagascar: an historical and descriptive account of the island and its former dependencies, Volume 1. London: Macmillan, 1886.
• Piolet, Jean-Baptiste. Madagascar et les Hova: description, organisation, histoire (en francès). París: C. Delagrave, 1895.
• Ralibera, Daniel. Madagascar et le christianisme (en francès). Antananarivo, Madagascar: Editions Karthala, 1993. ISBN 978-92-9028-211-2.
• Ranaivo, Flavien; Janicot, Claude. Les guides bleues: Madagascar (en francès). París: Librairie Hachette, 1968.
• Ranaivoson, Dominique. Madagascar: dictionnaire des personnalités historiques (en francès). París: Sépia, 2005.
• «Antananarivo, the Capital of Madagascar». A: Religious Tract Society. The Sunday at Home. 30. London: Religious Tract Society, 1883.
• Shillington, Kevin. Encyclopedia of African history, Volume 1. New York: CRC Press, 2005. ISBN 978-1-57958-453-5.
• Sibree, James; Monod, Henry. Madagascar et ses habitants: journal d'un séjour de quatre ans dans l'île (en francès). London: Société des livres religieux, 1873.