Rossend Nobas i Ballbé

escultor català (1838-1891) From Wikipedia, the free encyclopedia

Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 - Barcelona, 5 de febrer de 1891)[1] fou un orfebre i escultor català,[2] germà del fotògraf Narcís Nobas i Ballbé (1840-1893).[3] La seva obra fou realista, naturalista i virtuosa.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Rossend Nobas i Ballbé
Thumb
Biografia
Naixement1841
Barcelona
Mort5 febrer 1891 (49/50 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411) 
Formació professionalEscola de la Llotja
Activitat
Ocupacióescultor
Artescultura
Movimentrealisme i romanticisme
ProfessorsVenanci Vallmitjana i Barbany
AlumnesFrederic Masriera i Manovens, Josep Reynés i Gurguí, Josep Llimona i Bruguera i Josep Gamot i Llúria
Influències
Influències en
Família
GermansNarcís Nobas i Ballbé
Obres destacables
Thumb
L'Aurora, quadriga que remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella (Barcelona)
Tanca

Biografia

Fill de Pasqual Nobas i Puigrubí, de Barcelona,[4] i Teresa Bellvé i Bartolí,[5] de Reus. Va néixer al núm. 8 del carrer dels Carders, on el seu pare es dedicava a fer de llauner[6] i on ell mateix va començar a exercir tant en la fosa com en el cisellat.[7] Aquests coneixements li varen permetre treballar d'argenter a l'obrador Masriera, família amb la qual va mantenir una bona relació tota la seva vida essent, posteriorment, mestre de Frederic Masriera i Manovens.[8]

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, aprenent escultura de la mà dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany en el taller dels quals va entrar a treballar. Va rebre classes de pintura amb Claudi Lorenzale i Pau Milà i Fontanals, que li van despertar l'interès pel romanticisme i per la pintura a l'aquarel·la, una especialitat que, tot i no dedicar-se professionalment, dominava i on acostumava a realitzar aquarel·les instantànies.[7] Després de treballar amb els Vallmitjana, va posar taller propi a Barcelona, primer a la plaça de l'Oli, més tard al carrer de Casanova i finalment al carrer de Provença.[7]

El 1866 va exposar a París amb gran èxit. Va guanyar reconeixement com a escultor amb l'obra Segle XIX, també coneguda com a Torero ferit, amb la que va guanyar la medalla de segona classe a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1871.[8] Amb el Bust de Cervantes va ser premiat a l'Exposició Universal de Viena de 1873, i amb el Bust de Fortuny ho va ser a Filadèlfia.[7]

Va fer centenars d'imatges religioses, escultura funerària, escultura pública urbana i especialment retrats, una especialitat en què va adquirir una gran fama i va ser molt sol·licitat per les grans famílies barcelonines perquè els immortalitzés. Destaquen entre d'altres el bust de la senyora de Güell i els de membres de la família Masriera. També va ser l'escultor de la facultat de Medicina de Barcelona[7] Moltes de les seves obres es varen perdre en el decurs de les diverses revoltes de començament de segle xx fins a final de la Guerra Civil espanyola.

Va ser l'autor del fris dedicat a la història del treball a la casa Víctor Blajot, obra de Guastavino al passeig de Gràcia, 32 de Barcelona, del qual només en resta una petita part, ja que fou destruït en instal·lar-hi un rètol comercial.[9]

Al seu taller va tenir com a deixebles a Josep Gamot, Josep Reynés i Gurguí, Manel Fuxà i Leal, Torquat Tasso i Nadal, Anselm Nogués i Garcia, Josep Llimona i Bruguera, Joan Serra i Pau, Joan Flotats i Llucià, Frederic Masriera i Manovens i el medallista Damià Pradell i Pujol.[10]

Va morir sobtadament d'una pneumònia que va contreure mentre tenia cura de la seva mare, que morí un mes abans als 84 anys.[11][7][12]

Obres destacades

Galeria

Vegeu també

Referències

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.