Romanització d'Hispània
procés històric / From Wikipedia, the free encyclopedia
La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.
Al llarg dels segles de domini romà sobre les províncies d'Hispània, els costums, la religió, les lleis i en general la manera de vida de Roma, es va imposar amb moltíssima força en la població indígena, al que es va sumar una gran quantitat d'itàlics i romans emigrats, formant finalment la cultura hispanoromana. La civilització romana, molt més avançada i refinada que les anteriors cultures peninsulars, tenia importants mitjans per a la seva implantació allà on els romans volien assentar el seu domini, entre els quals estaven: La creació d'infraestructures als territoris baix govern romà, la qual cosa millorava tant les comunicacions com la capacitat d'absorbir població d'aquestes zones. La millora, en gran part causat per aquestes infraestructures, de la urbanització de les ciutats, impulsada a més per serveis públics utilitaris i d'oci, desconeguts fins llavors en la península, com aqüeductes, termes, teatres, amfiteatres, circs, etc. La creació de colònies de repoblació com a recompensa per a les tropes llicenciades, així com la creació de latifundis de producció agrícola extensiva, propietat de famílies benestants i que, o bé procedien de Roma i el seu entorn, o eren famílies indígenes que adoptaven amb rapidesa els costums romans. Assentaments romans