Revolució Sandinista
From Wikipedia, the free encyclopedia
Es coneix com a Revolució Popular Sandinista o simplement Revolució Sandinista, al procés obert a Nicaragua entre juliol de 1979 fins al febrer de 1990, protagonitzat pel Front Sandinista d'Alliberament Nacional (anomenat així en memòria d'Augusto César Sandino) que va posar fi a la dictadura de la família Somoza, enderrocant el tercer dels Somoza, Anastasio Somoza Debayle, i substituint la dictadura per un govern democràtic de perfil progressista d'esquerra.[1]
| ||||
Tipus | revolució | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Crisi de l'Amèrica Central | |||
Data | 1978 | |||
Localització | Nicaragua | |||
Estat | Nicaragua | |||
La lluita contra la dictadura dels Somoza, que ja havia començat a la fi dels anys 50 del segle xx s'intensificà significativament l'any 1978. Al març de 1979 se signa l'acord d'unitat per part dels representants de les tres faccions sandinistes i es decideix impulsar la lluita. Al juny es fa la crida a la "Ofensiva Final" i a la vaga general i el 19 de juliol de 1979 les columnes guerrilleres del FSLN entren a Managua, amb un ampli suport popular, consumant la derrota definitiva d'Anastasio Somoza Debayle.[2]
El nou govern, format per un ampli espectre ideològic amb presència socialdemòcrata, socialista, marxista-leninista i amb una gran influència de la teologia de l'alliberament, va intentar introduir reformes en els aspectes socioeconòmics i polítics de l'Estat nicaragüenc, tractant a més els problemes relatius amb la sanitat, l'educació i el repartiment de la terra. Aquestes reformes van aconseguir avanços significatius i reconeguts internacionalment.[3]
L'oposició armada va ser organitzada pels Estats Units, que va formar l'anomenada contra, va enfonsar al país en una guerra civil i va produir una pressió en tots els camps possibles. Això, juntament amb diversos errors del govern atribuïbles a la inexperiència dels sandinistes, va portar Nicaragua a una posició econòmica crítica i social inassumible, la qual cosa va causar que l'FSLN perdés les eleccions de febrer de 1990 en favor de la Unió Nacional Opositora (una coalició que agrupava la majoria de les forces opositores a l'FSLN) presidida per Violeta Chamorro i recolzada pels Estats Units, posant així fi al període revolucionari.[4]