Resistència luxemburguesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
El concepte resistència luxemburguesa fa referència als col·lectius o individus de Luxemburg que van fer front o es van oposar al règim alemany quan aquest va envair Luxemburg en el marc de la Segona Guerra Mundial. L'Alemanya nazi va ocupar Luxemburg el 1940, en el transcurs de l'operació Caixa Groga, fet que va provocar que comencés a aparèixer una certa consciència nacional al petit país europeu. A partir del 1941 van començar a proliferar diversos grups de resistència, com ara el Letzeburger Ro'de Lé'w o el PI-Men. Operant clandestinament, aquestes faccions van dedicar-se a treballar contra el règim, ajudant a fugir del país a refugiats polítics i aquells qui volien evitar el reclutament a la Wehrmacht o repartint pamflets patriòtics (sovint representant a la Gran Duquessa Carlota) encoratjant a la població luxemburguesa a resistir.
Tal com va passar en altres països en la mateixa situació, els orígens, la ideologia i d'altres aspectes eren diferents en funció del grup resistent en concret: hi havia col·lectius que lluitaven només per foragitar el nazisme, mentre que d'altres desitjaven l'alliberament del país. El ventall polític va incloure des de grups comunistes fins a elements clericals i conservadors (inclosos alguns sectors antisemites).