Renaixement cèltic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El renaixement cèltic abasta una gran varietat de moviments i tendències dels segles XIX i XX que es basaven en les tradicions de la literatura i de l'art celta, o el que sovint els historiadors anomenen art hibernosaxó. Tot i que aquest renaixement era un moviment complex i polifacètic, puix que es va donar en molts camps i a diversos països del nord i oest d'Europa, la seva millor encarnació fou potser el renaixement literari irlandès, també conegut com a crepuscle cèltic ("celtic twilight"). Escriptors irlandesos com William Butler Yeats, Lady Gregory, "AE" Russell, Edward Martyn i Edward Plunkett (Lord Dunsany) estimularen una nova apreciació de la literatura i poesia irlandeses.[1]
En moltes de les seves facetes, però no en totes, el renaixement representà una reacció contra la modernització. Això era particularment cert a Irlanda, on les relacions entre l'arcaic i el modern eren antagòniques, la història era fracturada i on, segons Terry Eagleton, "en el seu conjunt [la nació] no havia fet el salt de la tradició a la modernitat".[2] Fou part i corol·lari del moviment de medievalisme, tot reconeixent que Anglaterra havia tingut una herència celta preanglosaxona.